Nou cop a Google en terres europees. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la UE ( TJUE), Juliane Kokott, va proposar ahir al tribunal amb seu a Luxemburg que confirmi la multa de 4.124 milions d’euros imposada a la multinacional dels Estats Units al seu dia per aplicar restriccions il·legals als fabricants de dispositius que utilitzen el seu sistema operatiu Android. La sanció és la més alta de la història imposada per Brussel·les.
Kokott va demanar de desestimar el recurs de cassació del gegant tecnològic, donant suport als arguments en què es va basar el Tribunal General de la UE per fixar la multa. Les conclusions de l’advocada general no són vinculants: la companyia va reaccionar afirmant que estava “decebuda” i que pot veure’s perjudicada la inversió i l’usuari si el TJUE segueix després el camí marcat per la funcionària europea.
El cas està obert des de fa més de deu anys. Tot es remunta a l’abril del 2015, quan la Comissió Europea va obrir una investigació perquè va considerar que Google duia a terme estratègies per consolidar el seu domini al seu motor de cerca. El 2018, li va imposar aquesta multa milionària després d’argumentar que la companyia estava obligant il·legalment els fabricants de telèfons mòbils a preinstal·lar l’aplicació Google Search (recerca) i el navegador Chrome com a condició per obtenir la llicència del seu Play Store, el mercat d’aplicacions d’ Android. També es va considerar que Google va pagar alguns grans fabricants i operadors amb la condició que preinstal·lessin exclusivament l’aplicació de recerca de Google. Finalment, va afirmar que l’empresa amb seu a Califòrnia va impedir que els fabricants que desitjaven preinstal·lar aplicacions executessin versions alternatives d’ Android no aprovades per Google.
La decisió no és vinculant i afegeix un altre capítol a una dècada de xoc judicial amb la firma
Amb aquestes restriccions, Google pretenia protegir i reforçar la seva posició dominant en l’àmbit dels serveis de recerca general. I també els seus ingressos fruit d’anuncis publicitaris associats a les esmentades recerques, en un moment en què la rellevància de l’internet mòbil era cada vegada més significativa. A causa del seu objectiu comú i la interdependència, la Comissió va qualificar aquestes restriccions com a infracció única i continuada. Google va impugnar aquesta decisió davant el Tribunal General. Llavors, el 2022, la justícia europea va confirmar la multa, però va estimar de manera parcial el recurs presentat per la companyia, per això va reduir un 5% la quantia de la sanció, a 4.125 milions d’euros, davant això Google va interposar un nou recurs de cassació, aquesta vegada davant el TJUE. És el recurs que rebutja ara l’advocada general.
Kokott va considerar que no és realista comparar la situació de Google amb la d’un hipotètic competidor igualment eficaç, ja que Google “ha ocupat una posició dominant en diversos mercats de l’ecosistema Android i, d’aquesta manera, s’ha beneficiat d’efectes de xarxa que li han permès assegurar-se que els usuaris facin servir Google Search”. “Amb això, Google té accés a dades amb què ha pogut alhora millorar els seus serveis. Cap competidor igualment eficaç no hauria pogut trobar-se en tal situació”, va opinar.
Fonts de Google van assenyalar, després que es donés a conèixer la decisió, que els “decep el dictamen que, si fos seguit pel Tribunal, descoratjaria la inversió en plataformes obertes i perjudicaria els usuaris, socis i desenvolupadors d’aplicacions d’ Android”. El sistema operatiu “ha creat més opcions per a tothom i dona suport a milers d’empreses d’èxit a Europa i a tot el món”, es va afegir des de la companyia.
Google mostra “decepció” amb el dictamen i adverteix que pot afectar la inversió i el client
Aquestes multes de quanties milionàries, per molt elevades que siguin, en el passat no han servit perquè els grans gegants digitals canviessin el comportament que no agradava a la Unió Europea. Per això ara l’estratègia és diferent amb el nou reglament de mercats digitals (l’anomenada DMA, per les sigles en anglès) que, més enllà de les multes, pretén forçar les companyies a canviar el seu model de negoci per adaptar-se a les regles europees.
Sota aquesta nova aproximació, la primera multa va ser a l’abril, quan la Comissió Europea va imposar una sanció de 500 milions d’euros a Apple, el fabricant de l’iPhone, i de 200 milions d’euros a Meta, propietària de Facebook, en el primer gran pas des que va entrar en vigor el nou marc jurídic comunitari imposat als grans operadors considerats els guardians d’accés a la xarxa.
