En la seva manera de caminar solemne, amb la cua de l’ull mig entretancada, no amaguen la panxa, sinó tot el contrari: l’exhibeixen amb més orgull que una dona embarassada. Però l’ansietat del corrupte és una paparra que arruga el vestit, el sua i el descompon. Millor un polo gris anodí, convé Cerdán. Mentre que el loquaç Ábalos declara que és innocent a les portes de casa seva, minuts abans d’intentar que la seva lady en tragués un disc dur. I segons delata la seva samarreta universitària folgada, és a la recerca d’un nou jo.
L'exministre José Luis Ábalos
De la mateixa manera que el llenguatge acumula traces de l’experiència vital d’un individu, la seva imatge ofereix informació no exempta de biaix moral. Procedent del terme grec aisthetikê, l’estètica és un indicador del gust i la identitat, tan capritxós com eficaç malgrat els prejudicis que l’acompanyen. Aristòtil, que va insistir tant en el coneixement a través dels sentits, considerava que gràcies a l'estètica s’adquirien percepcions i sensacions extraordinàries. Seguint aquest fil, tots els batecs que entrecreuen els protagonistes de la trama, des de la manera de mirar les dones d’ Ábalos i Koldo –i parlar-ne– fins als tabards desactualitzats de Cerdán, apuntaven un grau de fiabilitat baix.
Xocava que la política ‘handsome’ de Sánchez tingués uns capatassos de tan vella masculinitat
Xocava que aquella política handsome i fluida de Sánchez tingués uns capatassos d’una masculinitat tan vella. Recordem aquella vegada que Ábalos va afirmar en un vídeo del partit: “Soc feminista perquè soc socialista”, i poc després mirava bavejant el darrere d’una periodista. En les seves consideracions sobre el sexe de pagament, una vegada va respondre que a un tipus atractivíssim com ell no li feia falta pagar per plaer, mentre la seva posició corporal deia el contrari.
Lee tambiénVan Morrison, per a adults
L’abundant bibliografia que hi ha sobre la penalització de la lletjor ens recorda que la gent atractiva exerceix una gran influència al seu favor tant a les aules com en els salaris i fins i tot en les causes penals. El científic alemany Uli Renk diu que no tenim massa poder per modificar l’estereotip de la bellesa, malgrat que ens hi rebel·lem. La bellesa de Sánchez, ara pansida en aquests pòmuls d’acer a punt de la caquèxia, va eclipsar l’estampa feréstega dels seus lloctinents. No anaven disfressats, però eren allà, ressacosos i lubrificats, convençuts que en la vida “no només s’ha de valer per cardar”.