Veure l’invisible i fer l’impossible. Amb aquestes paraules rep el Mossad –servei secret d’intel·ligència israeliana– l’internauta que visita el seu web. Sota aquest lema sobreimprès s’ofereixen imatges que evoquen una pel·lícula d’espies. Primer veiem un nen jugant amb un dron, després agents secrets sense rostre, sobre el terreny. S’intercalen aquestes imatges amb altres de dispositius tecnològics, satèl·lits... Per acabar amb una escena en la qual l’agent torna a casa i abraça el nen del dron, potser el seu fill. Les operacions secretes de l’Estat associades al joc infantil.
El Mossad, fundat el 1949, s’ha llaurat una reputació excel·lent en l’àmbit professional, i terrorífica per l’efecte de les seves missions. En el seu historial n’hi ha que ja son mítiques, des de la col·laboració per capturar a l’Argentina el nazi Adolf Eichmann el 1960, fins a l’ operació Entebbe, en la qual es va alliberar la majoria de les 260 persones d’un avió d’Air France segrestat i desviat cap a Uganda el 1976, passant per l’ operació Còlera de Déu, amb la qual va matar metòdicament, en diferents països, una dotzena de persones connectades amb Setembre Negre, grup autor de la matança d’atletes israelians als Jocs de Múnic del 1972.
Però ha estat els dos darrers anys quan el Mossad ha demostrat una capacitat ofensiva més precisa i letal. Concretament, en les operacions contra Hizbul·lah i contra la cúpula militar i nuclear de l’ Iran. En la primera, desenvolupada el setembre del 2024, Hizbul·lah va perdre desenes de milicians, va comptabilitzar centenars de ferits mutilats i es va quedar sense sistema de comunicacions en plena crisi de Gaza, quan van esclatar uns 3.000 busques y walkie - talkies, manipulats per Israel (introduint-hi explosiu detonable per control remot). L’anacrònica elecció tecnològica de busques i walkie- talkies va ser decidida per la milícia Hizbul·lah després de rebutjar, per insegurs, els telèfons mòbils. Són les ironies de la vida i de la mort. Pocs dies després, el líder de Hizbul·lah, Hassan Nasral·lah, va ser eliminat durant un atac aeri.
En la segona operació, el dia 13 d’aquest juny, l’exèrcit d’Israel, amb informació del Mossad, va liquidar en seus militars, residències particulars i instal·lacions nuclears la cúpula militar iraniana (incloent-hi el comandant de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i el cap de l’Estat Major, entre d’altres), i un selecte grup de científics involucrats en el programa atòmic iranià. Si no es va afegir al cistell de baixes el líder espiritual de l’Iran, l’aiatol·là Khamenei, va ser només perquè els Estats Units no ho van voler autoritzar, de moment. De la qual cosa es dedueix que accedir a un càrrec de responsabilitat militar o política a l’Iran significa avui entrar en un corredor de la mort teledirigit des d’Israel. I qui diu l’Iran...
Accedir a un alt càrrec a l’Iran equival a entrar en un corredor de la mort teledirigit des d’Israel
Aquest llarg preàmbul no ha estat escrit a major glòria del Mossad, sinó per constatar les avançades capacitats ofensives d’Israel, un país ric –el seu PIB per càpita és onze vegades superior al de l’ Iran; el seu nombre d’habitants, nou vegades inferior– amb tecnologia capdavantera i suport dels EUA. I per alertar sobre els diversos usos de la creixent digitalització de la nostra època.
A molts els agrada surfejar a les xarxes (deixant un rastre de dades a l’abast d’interessos espuris), i aprofitar els avantatges de la revolució tecnològica i logística, que ens permet rebre a casa qualsevol producte de factura llunyana: la mitjana de comandes rebudes per Amazon diàriament ja és de 12,8 milions.
Lee tambiénEl llegat del brivall
A Espanya, quan sona el timbre de l’intèrfon i el repartidor de torn ens anuncia l’arribada d’un paquet, amb un vestit confeccionat a Àsia o unes pizzes cuites a l’italià de la cantonada, el procés digital i logístic té un final feliç, o almenys satisfactori. A l’ Iran, Síria, Gaza, el Líban o el Iemen no sonen els timbres, de vegades ni les alarmes antiaèries, i no es fan encàrrecs, però el final del procés digital també es materialitza a domicili i, lluny de ser feliç, pot ser mortífer. Entre altres raons perquè alguns ja saben veure l’invisible i fer l’impossible. Aquí és on som.