Un equip de 75 experts treballant durant 41 dies. Més de 300 gigabites d'informació analitzats. Les 770 sol·licituds d'informació gestionades i un detallat relat al llarg de 182 pàgines descriu amb profusió la successió d'esdeveniments que va portar al zero elèctric peninsular el 28 d'abril del 2025. Però lluny d'apaivagar les ànsies per conèixer els motius de l'apagada i aclarir el moment més crític de la història energètica de la península Ibèrica, l'efecte de l'informe del Govern ha estat el contrari.
El text farcit de guixots, alguns cobrint paràgrafs sencers, al costat de descripcions precises d'hores i activitat de les instal·lacions ha aguditzat la soterrada batalla que, des del mateix dia 28, mantenen els principals protagonistes del sistema energètic per desviar d'ells el calze de culpabilitat que implicaria assumir les milionàries indemnitzacions que estan en joc.
Ni REE ni les elèctriques calaixeres amb el repartiment de responsabilidad del Govern
La ministra per a la Transició Energètica Sara Aagesen, va incidir dimarts passat, durant la presentació de l'informe, que l'incident no va ser provocat per una “única fallada”, sinó que “va ser una convergència de múltiples factors”. Atribueix a Xarxa Elèctrica (REE), l'operador del sistema, un error en la programació de les energies convencionals suficients per garantir el control de la tensió del sistema. Aquesta és una de la variables clau per assegurar l'estabilitat de demanda i oferta elèctrica necessària perquè tot funcioni correctament.
Les empreses privades també són assenyalades com responsables d'una inadequada gestió de les instal·lacions disponibles per regular aquella tensió incomplint la normativa establerta. Però l'informe no permet veure ni el nom de les instal·lacions en les quals van detectar aquelles fallades, ni tampoc conèixer el volum d'incompliment i afectació d'aquestes pràctiques. Ocults queden també els noms de les plantes de generació en les quals es van detectar els problemes, encara que no l'hora i la zona, pel que els més avesats del sector les poden identificar.
“No entenc el secretisme perquè ara tothom és sospitós. Som en un escenari en què algú ha matat algú, però no sabem ni qui ni com. Si el Govern té clar l'ocorregut, té l'obligació de reflectir-ho per molt que les companyies demanin de no fer-ho. Al no fer-ho convida a pensar que no potser no estiguin tan segurs del que posa al seu informe”, analitza Jorge Sanz, director de la consultora energètica, Nera Economic Consulting.
El sistema estava preparat per a un esdeveniment extraordinari, no para tots els que es van esdevenir el 28 A
Ell posa veu a les innombrables especulacions que s'han succeït al sector des de dimarts passat, alimentades amb no poques filtracions interessades. Tantes que fins i tot el conseller delegat d'Iberdrola España, Mario Ruiz Tagle, ha arribat a reclamar “un informe més esclaridor”, segons va declarar a Europa Press. Una petició un punt sorprenent considerant que han estat les principals empreses elèctriques les que no van donar la seva autorització al Govern per revelar al seu informe noms i dades concretes sobre les instal·lacions i esdeveniments implicats en l'apagada.
Xarxa Elèctrica sí que autoritza a publicar les seves dades, però tampoc no està satisfeta amb el resultat de l'informe del Govern. No havien passat ni 24 hores des de la seva publicació quan els principals directius de REE, liderats per la seva presidenta, Beatriz Corredor, presentaven la seva pròpia anàlisi en la qual s'autodescarreguen de tota culpa en la gestió del sistema i assenyalen a les fallades de control de tensió per part de les elèctriques com els culpables d'arribar al zero elèctric.
Demà, la patronal de les elèctriques, Aelec, presentarà la seva pròpia explicació que, amb tota probabilitat, conclourà el contrari.
“És incomprensible que ara s'estigui tornant a buscar una causa única de l'apagada com es feia el 30 d'abril”, assenyala Pedro Fresco, actual director de l'Associació Valenciana del Sector de l'Energia i exdirector general de Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana.
Segons la seva opinió, amb els informes publicats “queda molt clar que no hi ha una causa única. El sistema elèctric està preparat per gestionar un únic esdeveniment extraordinari. L'ocorregut pel 28 d'abril és un cúmul d'esdeveniments que cap d'ells per si només hauria estat suficient per provocar un zero elèctric, però que aquell dia, en aquell moment van confluir tots i no es va poder o no es va saber controlar aquella cadena d'esdeveniments”.
Una cadena d'esdeveniments encara amb massa llacunes que empresaris i analistes del sector esperen que sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i l'associació europea Entso-i les que ho permetin aclarir. Entre els punts per aclarir, si l'esdevingut durant les primeres hores del matí del 28 l'abril en el sistema elèctric espanyol estava dins dels límits, com assegura REE; o si al contrari, “el dia presentava moltes complicacions”, com reflecteix l'informe del Govern i asseguren les elèctriques.
I. Informe del Gobierno (Comité de Análisis)
Fase 1: Oscilaciones en el Sistema (12:00 h – 12:30 h)
Fase 2: Pérdidas de Generación (12:32:57 h – 12:33:18 h)
Fase 3: Colapso (12:33:18 h – 12:33:30 h)
Un dels primers focus d'atenció recau sobre la generació renovable (RCR). L'informe del Govern assenyala una correlació entre l'augment de tensions i una “caiguda de la generació, en aquest cas generació solar, probablement per senyals de mercat” entre les 10h30 i les 11h10. Això, sumat a una reducció de les exportacions a França, va implicar decisions econòmiques dels generadors que van impactar a la xarxa.
Tampoc no queda clar el paper de les instal·lacions d'autoconsum que, segons el mateix informe, “es van veure afectades per les oscil·lacions del sistema” i en aquella franja horària “van generar pics de demanda anòmals”.
Sembla fora de dubtes que la situació es va complicar a les 12h03 quan la “Planta Fotovoltaica A a la província de Badajoz”, segons la terminologia de REE, va presentar una oscil·lació “forçada” molt superior a la mitjana pel “mal funcionament d'un control intern o per una anomalia interna de la planta, que haurà d'aclarir el propietari de la mateixa”. Això ho apunta Xarxa Elèctrica. L'informe del Govern no assenyala els motius.
Les decisions de REE per controlar aquella oscil·lació, entre elles la manera de gestionar la interconnexió amb França, van implicar una escalada de la tensió en el sistema que va resultar fatal. Però, va ser per l'error de Red Elèctrica o va ser perquè les instal·lacions en ús no van funcionar?
El Govern ha apostat per reforçar el sistema a futur, sense desplaçar les renovables
Si la programació de suport del sistema hagués comptat amb la planta de San Roque, que sabem que va ser la que es va desconnectar de la programació inicial, hauria estat substituïda per REE s'hauria evitat el col·lapse? És la gran pregunta a resoldre.“Hi haurà temps per saber-ho. El Govern ha apostat per la solució més correcta, donar prioritat a la solució i després es veuran les culpes. I dissenyar una solució en la direcció més correcta, reformar la regulació perquè les renovables que tensen el sistema siguin ara part de les seves solució”,diu Pedro Fresco.
En aquella línia va el canvi de regulació del control del sistema aprovat dijous per la CNMC i les modificacions que s'espera que aquest dimarts aprovi el Consell de Ministres. Desemmascarar els guixots de l'informe i aclarir les culpes serà una tasca que, ningú no té dubtes, haurà d'assumir la justícia espanyola i gairebé segur també l'europea.
