La delicada situació del PSOE, i del Govern espanyol, manté en stand by tota la política espanyola. Es respira un aire dens que a les xarxes es tradueix en una guerra intensa i sense treva. Uns estan eufòrics; els altres contraataquen, perquè tota trinxera dreta guanya un temps preciós. Al so del que dicten els digitals, que van llançant notícies com si fossin perdigonades, nous personatges entren al top dels temes de conversa. El bàndol de l'assetjament sistemàtic col·loca al capdamunt figures com l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, o el president de la Generalitat, Salvador Illa. El primer estaria pressionant Sánchez, diu la informació que repliquen tots, perquè deixi la presidència en mans del segon. Una operació relleu que ningú, en realitat, coneix del cert. Però tant se val.
La dreta digital carrega contra una 'operació relleu' que ella mateixa ha difós; l'esquerra prova de ficar el PP en el cas Koldo i viralitzar confabulacions
Així, com per art de màgia, també circula, en peu d'igualtat, una notícia que esquitxaria el president català en un altre suposat cas d'irregularitats de la seva etapa al capdavant de Sanitat. El que no diuen la majoria d'aquests comptes és que aquesta informació recuperada té data d'octubre del 2022 i el suposat cas està arxivat des del setembre del 2024. La guerra és tan acarnissada que al successor rumorejat ja li imputen alguna cosa. Per si de cas.
El xiuxiueig sobre la suposada successió neix sobretot per la reunió que Sánchez i Illa van mantenir la setmana passada al palau de la Moncloa, que va ser per sorpresa, i que des dels dos costats es va assegurar que entrava “dins de la normalitat institucional”. La trobada, però, va crear l'ambient propici per viralitzar una suposada operació Illa, l'origen de la qual parteix dels mateixos que la criticaven i que la veuen com un “símptoma” de l'“enfonsament” general del sanchisme. Un Juan Palomo digne d'esment que afegeix més llenya al foc.
El bàndol de l'esquerra també prova de jugar les seves cartes amb formes més aviat baixes. A la idea general que el PP no hauria d'estar parlant de corrupció aliena quan encara ha d'afrontar molts casos propis —corre una llista d'una quarantena de judicis pendents, des de la dana a la desena de carpetes de la Púnica, fins al 2030— s'hi sumen ara tota mena de rumors. Respecte a Illa, hi ha els que recorden com va ser la denúncia del PP a la Fiscalia del cas de l'exministre el que, de retruc, va destapar el cas que esquitxa González Amador, és a dir, el nòvio de la presidenta madrilenya Díaz Ayuso. I creuen, o això diuen, que el cas Koldo se'ls pot girar en contra també als populars. Vet aquí la nova consigna: el PP també hi estaria ficat i la connexió cal buscar-la entre l'actual portaveu popular, Miguel Tellado, i l'home que va donar inicialment nom al cas, Koldo García. L'especulació —perquè a les xarxes només ens movem en aquest terreny espinós— va fins i tot més enllà: el partit que lidera Núñez Feijóo ja sap per endavant els moviments de l'UCO, Koldo era un talp i tot forma part d'una gran confabulació i conspiració dretana que implicaria tothom. La paraula colpisme es llegeix amb facilitat.
El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, dijous passat. El bisbe de Valladolid va guanyar protagonisme a les xarxes després de demanar eleccions
I és que el guerracivilisme de la xarxa també s'ha notat en un altre assumpte igual d'espinós. Amb l'Església hem topat, Sancho. Les declaracions del president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, reclamant eleccions divendres davant la crisi del PSOE i de Sánchez van donar més munició al personal. Molts usuaris es mostraven sorpresos per aquest atac sobtat de pulcritud democràtica de l'arquebisbe de Valladolid. “La sortida al bloqueig institucional és donar veu als ciutadans”, deia Argüello, obrint la caixa dels trons de la memòria. “No van demanar eleccions mentre aixecaven el braç en la dictadura”, assegurava un compte amb bandera republicana en el seu avatar. I no només de paraula. Els tuitaires van treure del bagul dels records les imatges de bisbes flanquejant el dictador sota pal·li. “Aquí els bisbes demanant un avançament electoral a Franco”, ironitza @ElPadreDeBrian.
Doncs aquest és l'ambient perniciós i salvatge en el qual s'ha instal·lat la xarxa espanyola des que la política, en minúscules en aquest cas, ha tornat a l'arena. Espases enlaire, un “i tu més” exacerbat i tota mena de rumors i conspiracions que enfanguen cada dia més i més. Per tant, si algú vol una mica de calma estival i aproximar-se a una cosa semblant a estar informat, que es mantingui com més allunyat millor d'X.
