Un millor benestar pot ajudar a reduir el risc de pèrdua de memòria en la mitjana edat, segons un estudi publicat a la revista Aging & Mental Health, basat en un seguiment a més de deu mil persones majors de cinquanta anys durant un període de setze anys. En aquesta investigació, duta a terme per un equip de quinze experts del Regne Unit, els Estats Units i Espanya, ha participat el catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l'Institut de Neurociències (UBNeuro) de la Universitat de Barcelona, que és l'únic expert de tot el país que firma aquest estudi.
Segons la publicació, les persones que gaudeixen d'un benestar més gran tenen més probabilitats d'obtenir millors puntuacions en proves de memòria. Aquestes persones —amb bon estat cognitiu— també mostren més sensació de control, independència i llibertat per prendre decisions.
El catedràtic David Bartrés-Faz, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l'Institut de Neurociències (UBNeuro) de l'UB
L'associació entre benestar psicològic i una millor memòria és petita, però significativa. El vincle és també independent dels símptomes depressius, segons els autors. Tot i això, l'estudi no ha trobat cap evidència que suggereixi que una millor memòria estigui relacionada amb un benestar futur més gran, encara que els autors no descarten aquesta possibilitat.
Així, els factors psicològics i socials afecten la salut cerebral i el benestar pot fer de protector contra el deteriorament cognitiu. Les intervencions per promoure el benestar psicològic, com els exercicis de plena consciència, podrien mantenir funcions mentals com la memòria a mesura que les persones envelleixen.
L'associació entre benestar psicològic i una millor memòria és petita, però significativa
Memòria i salut cerebral en l'envelliment
Les dades de l'estudi es basen en una mostra de 10.760 homes i dones que van participar en l'English Longitudinal Study of Ageing (ELSA), un projecte d'investigació a llarg termini que inclou adults del Regne Unit de més de cinquanta anys i que analitza actituds cap al benestar. Els participants van ser avaluats sobre el benestar i la memòria cada dos anys, i un total de nou vegades durant el període d'estudi de setze anys, que es remunta al 2002.
L'estudi es basa en una mostra de 10.760 persones que els van avaluar el seu benestar i memòria durant 16 anys
“En el context d'una població que envelleix, comprendre els factors que poden protegir i mantenir una funció cognitiva saludable és fonamental per millorar la salut de la població i el desenvolupament de polítiques sanitàries”, explica Amber John, autora principal de l'estudi, professora de Psicologia a la Universitat de Liverpool i actual becària en ARUK.
“Encara que en aquesta investigació —continua— no podem examinar ni comprendre la relació entre causes i efectes per determinar si un esdeveniment condueix a un altre (causalitat), les nostres troballes són importants per proposar que un bon benestar és anterior a una millor memòria i no viceversa. Això suggereix que el vincle entre el benestar i la memòria no es dona sol perquè les persones amb mala memòria tinguin un mal benestar; si es demostra la causalitat, la millora del benestar podria protegir-nos contra el posterior deteriorament de la memòria”.
Les teràpies psicològiques poden prevenir la pèrdua de memòria
Quina relació existeix entre benestar i memòria?
Estudis previs suggerien un vincle positiu entre el benestar i el declivi de les funcions mentals relacionades amb l'edat. En aquell context, la memòria es considera una pedra angular dels processos mentals d'un individu. Tot i això, la majoria dels estudis només han provat aquest vincle entre el benestar i la memòria en un sentit o l'altre.
El resultat d'aquest estudi mostren una associació petita clara entre un benestar més gran i una millor memòria. Malgrat la falta d'evidència que la memòria afecti el benestar, els autors no descarten que existeixi algun vincle, ja que “un menor benestar psicològic pot ser un signe de deteriorament cognitiu imminent abans que els símptomes es facin evidents”.
“Un menor benestar psicològic pot ser un signe de deteriorament cognitiu imminent abans que els símptomes es facin evidents”
Emma Taylor, directora dels serveis d'informació d'Alzheimer's Research UK, comenta: “Aquesta investigació és observacional, és necessària més feina per entendre com un benestar positiu i la memòria estan connectats, i si això té un efecte en cadena sobre el risc de demència. Cuidar el nostre benestar mental exerceix un paper important en la nostra salut general”.
Aquesta investigació ha estat finançada per l'Alzheimer's Research UK (ARUK), el Consell d'Investigació Mèdica (MRC) i l'Institut Nacional d'Investigació Sanitària (NIHR), els tres del Regne Unit, i l'Institut Nacional sobre l'Envelliment (NIA) dels Estats Units.