De Gerald Ford es deia que era un president incapaç de fer dues coses alhora, com caminar i menjar xiclet. La ciència ha demostrat que érem molt injustos amb Ford, perquè el nostre cervell és seqüencial, així que molt pocs mortals poden abordar dues qüestions alhora i sortir-ne airosos. De fet, una investigació de la Universitat de Utah ha conclòs que només el 2,5% de la població és capaç de realitzar més d’una tasca alhora amb èxit. Un dels mortals que es pot enfrontar a dos problemes alhora és Pedro Sánchez, que manté el control del PSOE malgrat la via d’aigua que li ha obert Santos Cerdán i alhora aconsegueix un acord amb Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, perquè Espanya no hagi de destinar el 5% del PIB a l’Aliança Atlàntica.
Al conèixer que els espanyols no hauríem de pagar, almenys de moment, 3.000 euros de més dels nostres impostos per contribuir a la defensa d’Europa, vaig pensar que Alberto Núñez Feijóo trucaria a Sánchez per felicitar-lo per la bona nova. No recordava que quan un és oposició ha de trobar malament tot el que fa el Govern, inclòs el que sembla raonable. Però una cosa és no donar ni aigua a l’ Executiu i una altra és tirar-li el got al cap. Així que a Feijóo li va faltar temps per convertir el que semblava una bona notícia en el pitjor dels disgustos. Segons ell, Sánchez és un triler sense legitimitat per adoptar l’acord sobre la despesa de defensa a l’OTAN, que va qualificar com un engany més. El president li va enviar la carta de Rutte a través d’ X i li va recomanar que busqués algú perquè l’hi traduís, a veure si aclaria els seus dubtes.
El PP no perdrà les eleccions per dir que l’Executiu ha fet una cosa ben feta
En les últimes hores, el president del PP ha estat més cautelós en les seves declaracions, fins al punt de reconèixer que l’OTAN ha donat més flexibilitat a Espanya.
Lee tambiénCanviar el relat
Una altra cosa és que ahir Rutte fes una pirueta diplomàtica davant la premsa declarant que no hi havia cap excepció espanyola, com si no recordés el que havia signat, com si volgués passar de puntetes sobre els seus compromisos. Però a l’oposició li tocaria posar-se al costat del Govern en aquest afer en lloc de boicotejar-lo. No s’arriba al poder dient que l’Executiu ho fa tot malament, sinó quan els ciutadans perceben que el seu pla és millor.