Consti en acta que titulant per Lola Índigo no busco més clickbait que el que et vulguis imaginar, però és que hi ha moltes dones, joves i no tant, emprovant-se en aquests moments banyadors davant el mirall i han de saber que ha sortit aquesta noia, a qui la hi porten a l'expectativa els prejudicis, en un estadi de Sevilla atapeït de gent, i entre aplaudiments, dient que si algú jutja el vostre cos, “tingueu la valentia o la mateixa cara dura que han tingut ells per enviar-los a la merda”. Déu-n'hi-do.
No veig millor resposta, la veritat. Perquè igual l'hivern ha estat llarg i dur i n'has menjat més que altres vegades, i a aquest, què? Has entrenat més i et cauen els pantalons. Doncs bé, però qui és aquell per jutjar-te el cul? Això ens diem, això sabem, però quan arriba el primer dia de platja o piscina, a la feminista que ets li tremolen les cames, veritat? La nostra seguretat, consolidada durant anys a cop de veure aquelles noies perfectes que no som als catàlegs, en les sèries i ara també a les xarxes socials sabent que aquest no és el model imperant, surt també a nedar. I no hi ha flotador que la salve. Se'n va directament al fons del mar. Perquè sabem de qui es riu de les cames d'aquella, de la que critica el pit d'aquesta d'allà i entre totes (i tots) ens fem un vestit que ningú, però ningú, no es podria posar. Perquè moltes vegades som nosaltres mateixes les que ens torturem, però d'altres tantes són ells els ignorants a qui permetem jutjar-nos.
Lola Índigo canta durant la gala de lliurament de la 39è edició dels Premis Goya, al Palau d'Exposicions i Congressos de Granada
Està molt bé que una cantant, a la que continuen joves i fins i tot nenes, es davant a qui critica la seva tripa. Ella, que es va fer popular cantant això de “Soc aquella nena de l'escola / La que no t'agradava, em recordes? / Ara que estic bona, pas i dius / Oh, nena, oh, nena!”. El missatge va calant. Però, i si la xavala de la cançó no hagués crescut convertint-se en més guapa? I si el banyador li quedés pitjor que abans? La matem?
Tota l'estona el missatge és el mateix: “millora't, supera't”. No dic ja si en tens quaranta, com jo: “Fes exercicis de força”. Així, tot el dia. Que sí, que si el gluti aguanta impertèrrit aquell moment en què et desvesteixes a la piscina, millor per al teu ego, però que si no passa, perquè no has pogut fer tot el que aquesta societat híper exigent t'ha plantejat, no passa res. De veritat, no passa res. Ets viva, tens salut –que això sí que és important-, t'has menjat aquella torrada i has brindat amb les teves amigues a la porta del millor bar, després d'aquell didalet de tequila rosa. O era de foc valirio? Felicitat es diu.
Moltes vegades som nosaltres mateixes les que ens torturem, però d'altres tantes són ells els ignorants a qui permetem jutjar-nos
La piscina l'obren una altra vegada demà i allà estaran tots els que et miren i jutgen. Però tu, que ja saps per fi de què va la vida, posa Lola Índigo ben fort i convenç-te que aquella gent que no sap veure't és també la mateixa que cal apartar. “Oh, nena, oh, nena!”
