Ni el mateix Donald Trump, per més segur que estigui de si mateix, està en condicions de garantir que el seu atac sorpresa d’aquest cap de setmana suposi el final del programa nuclear iranià. Les accions combinades de les bombes nord-americanes sobre les centrals de l’ Iran i els atacs selectius d’Israel contra científics d’aquest país poden dificultar i endarrerir durant uns quants anys la cerca de la bomba atòmica per part del país persa. D’això no hi ha cap dubte.
Ara bé, el que ha suposat aquest doble atac per a la societat iraniana és la confirmació definitiva que han de continuar buscant una força dissuasiva nuclear per garantir la seva seguretat com a nació. És clar que si l’ Iran hagués estat en condicions de fabricar una bomba atòmica, difícilment els Estats Units i Israel haurien llançat aquests atacs. L’exemple de Corea del Nord està en l’ànim de molts experts en geopolítica aquests dies. Si el règim de Kim Jong-un no tingués armament nuclear, és possible que moltes de les seves bravates s’haurien acabat. En canvi, la bomba atòmica en mans del líder suprem nord-coreà és un argument dissuasiu per aïllar-lo, però no per buscar el seu enderrocament.
Trump diu ara que amb el seu atac volia provocar la caiguda del règim dels aiatol·làs. Això també caldrà veure-ho, però, en cas que arribi un altre govern, costa d’imaginar que no continuarà treballant per dotar-se d’un sistema nuclear que li garanteixi la seva supervivència en un món envoltat d’amenaces tan dispars per a la seva seguretat com les d’Israel, l’ Aràbia Saudita,
Afganistan o Turquia. No s’ha d’oblidar que el primer que va embarcar l’ Iran en el programa nuclear no va ser cap altre que el gran amic d’ Occident, el xa Muhammad Reza Pahlavi. El sentit del tractat de No-proliferació Nuclear impulsat per Barack Obama, que ara és paper mullat, volia evitar aquests conflictes.
Del que sí podem estar segurs és que l’ Iran no es que-
darà de braços plegats després de l’atac nord-americà. Una base dels Estats Units a Qatar va ser el primer objectiu ahir de la resposta iraniana. Estem davant una escalada inèdita i de final dubtós.
