L’Iran va trigar poc més de 24 hores a respondre l’atac dels Estats Units de diumenge a tres infraestructures nuclears iranianes, qualificat per Donald Trump d’“èxit militar espectacular”, encara que caldrà temps per saber-se l’abast i els danys causats.
Teheran va llançar ahir a la tarda míssils contra una base militar dels Estats Units a Doha, la capital de Qatar. La instal·lació aèria atacada és la que allotja el quarter general dels EUA a l’ Orient Mitjà, la base més important que té a la regió i on hi ha desplegats 10.000 militars dels Estats Units.
Amb aquest atac, l’ Iran intenta llançar el missatge que, malgrat els danys patits a les seves instal·lacions i a l’arsenal militar, continua disposat a plantar cara a la decisió de Trump d’entrar en guerra. És una demostració del règim dels aiatol·làs que no es doblega a les exigències de Washington. Qatar va interceptar els míssils iranians, que no van causar ferits i amb prou feines danys materials.
Aquesta agressió suposa que la guerra puja un altre esglaó, encara que hagi estat un atac limitat i que Teheran va informar anteriorment per via diplomàtica tant els Estats Units com Qatar. Totes les bases dels Estats Units s’han posat en estat d’alerta, però el fet que l’ Iran avisés prèviament dels llançaments amb un preavís és una mostra que la intervenció iraniana té una part de mostrar fermesa i fortalesa davant la seva opinió pública, però també llança el missatge que, almenys ara per ara, no vol desencadenar una escalada bèl·lica en la qual sap que no tindria cap opció davant els Estats Units. Tots els països de la zona van decidir ahir a la nit tancar el seu espai aeri per seguretat.
Teheran llança míssils contra el quarter general dels Estats Units a la capital de Qatar
Amb l’atac dominical, Trump tenia un objectiu concret. Primer bombardejar i després instar l’ Iran a seure a negociar. Per a ell l’escenari ideal era que Teheran abaixés el cap i acceptés discutir sobre el seu futur nuclear després d’haver-li mostrat que és capaç la maquinària militar dels Estats Units. Això li permetria presentar-se davant les seves bases republicanes i del moviment MAGA com l’únic home capaç de prendre decisions ràpides i dràstiques per posar fi a un conflicte, cosa que també va prometre fer a
Ucraïna i Gaza i no ha complert. Trump presumeix d’unitat en el MAGA, però líders mediàtics i ideològics del moviment, encara que fan pinya, avisen d’un descontentament amb el president perquè incompleix les seves promeses. L’ala aïllacionista de la
seva coalició, sorollosa i omnipresent a les xarxes socials, se sent activament traïda.
El problema és que, com es va veure ahir, l’ Iran no preveu
l’escenari que Trump voldria i ho va demostrar llançant un atac contra el quarter general dels Estats Units a l’ Orient Mitjà, ubicat a Qatar. Va ser poc després que Qatar anunciés el tancament del seu espai aeri per seguretat i que els EUA recomanessin als seus ciutadans a Qatar que es quedessin als seus domicilis.
I és que, malgrat la seva debilitat militar actual i que els seus proxies a la regió – Hamàs a Gaza, Hizbul·lah al Líban i els huthis
al Iemen– han perdut capacitat i mitjans per poder pressionar
Israel, Teheran està decidit a demostrar que encara disposa de cartes per jugar i no es poden descartar altres accions, com atemptats suïcides contra objectius i interessos dels EUA comesos per cèl·lules dorments o el tancament de l’estret d’ Ormuz, que podria tenir conseqüències per a l’economia global, encara que el mercat de petroli ha canviat i avui, amb els Estats Units com el productor de petroli més gran del món, l’oferta està més diversificada.
Hores abans de la resposta iraniana,
havíem assistit a una altra prova de la imprevisibilitat de Trump amb aquestes paraules a la seva xarxa social: “Si l’actual règim iranià no pot fer que l’ Iran torni a ser gran, per què no hi hauria un canvi de règim???”. Unes paraules que van ser música per a les orelles del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. L’especula-
ció sobre forçar un canvi de règim a l’ Iran topa frontalment amb la bateria de declaracions que diumenge passat van fer tots els pesos pesants del Govern nord-americà, afirmant que l’objectiu dels EUA se circumscriu a eliminar el programa nuclear del país.
El règim iranià va avisar prèviament Washington i Doha de l’atac balístic
Aquestes insinuacions de Trump poden obrir una gran fractura entre els republicans, una part dels quals s’oposen taxativament a la intervenció dels EUA a l’estranger. Però, una vegada més, és impossible saber si al darrere les seves paraules hi ha una estratègia o és l’enèsim canvi de rumb presidencial. Si l’atac de Trump erradiqués el programa nuclear iranià, o l’ endarrerís anys o dècades, podria reivindicar un èxit històric que eliminés una amenaça existencial per a Israel. Però, després de l’atac iranià d’ahir, l’espiral bèl·lica continua i ja involucra diversos països de la regió.