Política de l’‘strappo’ a Sixena

Diumenge, vaig pujar al MNAC. Volia veure les pintures de Sixena abans que s’executi la sentència del Suprem perquè siguin arrencades per segona vegada. Em va decebre una mica la poca quantitat de visitants. Esperava una mica més d’expectació, la veritat. Pot ser que escollís una mala hora i dia per anar al museu, però també pot ser que sigui mostra d’un cert desinterès del públic en general davant­ la polèmica per al retorn al monestir d’ Osca.

Com que no soc expert, vull evitar pronunciar-me sobre si convé traslladar-les o si és millor que es quedin a Montjuïc. Per a això ja hi ha els especialistes, que resulta que es pronuncien majoritàriament per no moure-les. El gran problema és que les sentències que n’ordenen la devolució a Sixena, culminada per l’última del Suprem, s’han fonamentat sobretot en arguments polítics. Així ho denuncien 150 professionals de la restauració i la conservació en un manifest. Parlen de demagògia i sobreactuació, i reivindiquen que el patrimoni no ha d’enarborar-se com una bandera i que les decisions no les haurien de prendre ni polítics ni jutges, sinó especialistes qualificats.

Qui assumirà les conseqüències si es fan malbé parts dels frescos? Els polítics? Els jutges?

Les pintures de Sixena van patir un incendi el 1936 i l’estrès posterior d’arrencar-les per portar-les a Barcelona. Potser s’havien d’haver quedat al monestir. Potser sí, però tampoc podem oblidar que el trasllat ha permès restaurar-les i conservar-les. En definitiva, així es van salvar els murals, i els experts alerten dels danys irreparables que poden patir els frescos.

Un no pot més que empatitzar amb el concepte que el patrimoni es quedi als llocs d’origen. Però com que un empatitza també amb les opinions dels especialistes més qualificats, és més que prudent qüestionar-se si és el més apropiat en casos com els frescos en qüestió.

També considero que no cal tenir grans coneixements en la matèria per intuir que arrencar aquells fabulosos murals del MNAC és una feina d’alt risc. Qui assumirà les possibles conseqüències si es fan malbé parts dels frescos? Els polítics? Els jutges?

Aquests dies he recuperat algunes notícies i reportatges sobre les pintures. Destil·len excessiva política i fins i tot anticatalanisme. Un dels impulsors de l’operació ha estat l’expresident aragonès Javier Lambán. I ja se sap que es caracteritza per no ser precisament un fan de Catalunya i els catalans, actitud que es va radicalitzar encara més durant elprocés.

La retirada de frescos es fa mitjançant la tècnica de l’ strappo , que permet separar la superfície cromàtica de la paret sobre la qual es va pintar. És un treball que es fa des de l’antiguitat,
i malgrat que avui els tractaments per arrencar són molt més segurs i perfeccionats, la sonoritat mateixa de la paraula italiana ja fa una mica de por.

Les pintures de Sixena necessiten més ciència i menys política i sentències de l ’strappo .