Un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge ( Idibell) ha generat mitjançant una bioimpressora 3D un pegat de teixit de miocardi que pot créixer, madurar i sobreviure en un cor. Segons els seus impulsors, aquest cataplasma, format per capes alternes de fragments de vasos sanguinis i cèl·lules cardíaques, pot suposar un canvi radical en el tractament de patologies cardiovasculars com la insuficiència cardíaca, que és crònica, força prevalent i implica un notable deteriorament de la qualitat de vida dels pacients i un important desemborsament per al sistema sanitari públic.
Després d’un infart de miocardi, el cor és incapaç de regenerar-se i es produeix la malaltia crònica, que a mig o llarg termini és causa de mort. La ciència està treballant en dues estratègies experimentals per compensar la funció del múscul perdut, explica Ángel Raya, líder de l’estudi i coordinador del RegenBell, el programa de medicina regenerativa de l’ Idibell. Una consisteix a inserir cèl·lules a l’ òrgan per reforçar-ne les funcions. L’altra passa per produir teixit cardíac i aplicar-lo, com si fos literalment un pegat, al cor.
Els investigadors auguren que suposarà un “canvi radical” en el tractament d’una patologia prevalent
Estudis similars havien aconseguit una supervivència del teixit durant dues setmanes, però s’acabava morint per falta de nutrients. Després de quatre anys d’investigació, el model generat a l’Hospitalet de Llobregat mitjançant bioimpressió pot tenir més gruix i s’integra al sistema circulatori de l’hoste garantint la circulació de sang (i així la supervivència) en tot el teixit implantat. “Hem pogut observar i enregistrar a través del microscopi com el pegat de miocardi bategava correctament i com s’havien generat nous vasos sanguinis”, afirma Laura Casado, coprimera autora del treball, mentre fa una demostració del funcionament de la bioimpressora en un laboratori de l’Idibell.
Com si es tractés dels ingredients d’un pastís, els investigadors han trobat la millor fórmula per fabricar el pegat de miocardi: col·locar tres capes de biotinta muscular entre dues capes de biotinta vascular i en una disposició concreta. La base de la biotinta conté quatre ingredients bàsics: gelatina (proporciona consistència i plasticitat), fibrinogen i àcid hialurònic (donen estructura i flexibilitat a les cèl·lules) i transglutaminasa microbiana (promou la creació d’enllaços entre capes de cèl·lules). Partint d’aquesta base es fabriquen les dues biotintes per separat: a la muscular s’afegeixen cardiomicits i en la vascular s’utilitzen microfragments vasculars procedents del greix de l’hoste.
Provat en models de ratolins sotmesos a un infart agut, el pegat de teixits “fa que el cor funcioni i no es continuï deteriorant”, diu el doctor Raya. El pròxim pas consistirà a implantar, al setembre, el pegat en un porc per observar si millora la funció cardíaca. Els investigadors confien que per portar aquesta teràpia al primer humà cal, a més d’uns quatre anys de recerca, la col·laboració d’altres centres. “Volem aplicar aquest pegat de teixit cardíac al damunt de la zona del cor afectada perquè recuperi la funcionalitat i torni a bategar correctament”, resumeix.
Els investigadors afirmen que la seva proposta pot suposar un canvi radical en el tractament de la insuficiència cardíaca, danys provocats en una part del cor que poden ser ocasionats per diversos motius, com els infarts, les cardiopaties congènites o determinades infeccions, entre d’altres. L’ òrgan prova de compensar aquest dèficit amb més feina i acaba fent una hipertròfia. “La nostra estratègia no cura la insuficiència cardíaca però fa que el cor no hagi de treballar de més per compensar els danys d’un infart”, apunten els investigadors. Calculen que el pacient podria guanyar entre 10 i 15 anys de qualitat de vida gràcies al fre en el deteriorament del cor.
La insuficiència cardíaca és la incapacitat del cor per bombar la sang de forma adequada a la resta dels òrgans. Com a conseqüència apareix debilitat, cansament o dificultat per respirar. És la primera causa d’hospitalització de la gent de més de 65 anys i afecta entre el 10 i el 20% de les persones d’entre 70 i 80 anys. A Espanya és la tercera causa de mortalitat cardiovascular i suposa el 15% de totes les morts cardiovasculars. La supervivència és del 50% als 5 anys del diagnòstic.
