Reputació i influència
Andrés Rodríguez és editor vocacional i devot de la premsa impresa. Projecta un pla per reflotar els vells quioscos de qualitat a les ciutats espanyoles, que marcaven la vida als barris. Una idea: “Que el quiosc anunciï la presència un dia de l’editor d’un diari o del director d’una revista, i que xerrin amb els clients...”. Jo hi aniria! No li falten idees, a Andrés Rodríguez.. Ara inaugura el primer Forbes House del món (Madrid) i estudia reproduir-lo en altres ciutats (Dubai). Presideix l’Associació de Revistes d’Informació ( ARI) d’ Espanya i acaba de publicar a Forbes España la llista de les dones més influents de Catalunya (felicitats, Ima!). Influent, diu, és algú que si et truca, de segur l’atendràs. Forbes és el mitjà de comunicació econòmica de més reputació i antiguitat del món.
Les persones més riques del món són...
Elon Musk (342.000 milions de dòlars), seguit de Mark Zuckerberg (216.000) i Jeff Bezos (215.000).
La cèlebre llista de Forbes.
Anualment renovada. I a Espanya publiquem la nostra particular.
I el més ric és...
Amancio Ortega, amb 80.000 milions d’euros. El segueix, a gran distància, la seva filla Sandra (5.000), i d’altres darrere...
Edita la revista Forbes España...
La revista Forbes té 108 anys, fundada als Estats Units pel periodista financer B.C. Forbes. Jo edito i dirigeixo, des del 2013, la seva versió per a Espanya.
Paper imprès?
El paper imprès és l’aristocràcia de la comunicació. La seva aura continua sent imbatible, el paper no morirà! Tirem 50.000 exemplars: vegi el número de juny...
Què li passa?
Que té 660 pàgines i pesa 1,6 quilos.
Ha editat vostè més revistes?
Vaig debutar com a editor amb la revista Esquire , abans havia dirigit Rolling Stone y Harper’s Bazaar .
La diferència entre editar i dirigir és...
Dirigeixes amb diners d’un altre; edites amb els teus diners.
Què va aprendre amb les revistes?
Amb Rolling Stone vaig adaptar a Espanya el nou periodisme anglosaxó. I em vaig preguntar: “Què faries si fossis ric?”.
I què es va respondre?
Editar! Però no tenia diners. Vaig volar a Nova York, vaig demanar cita amb els Hearst i els vaig dir: “Faré funcionar Esquire a Espanya si em poseu els diners”.
I va funcionar?
Me'ls van posar i vaig canviar el paradigma de les revistes masculines.
En què?
Una dona lleugera de roba era la portada de les revistes masculines... El lector masculí no és un mico lasciu! Vaig posar a la portada del meu primer Esquire el rostre de Woody Allen.
Un home... I lletjot.
Era el 2007, el van seguir d’altres. Ferran Adrià, Steve Jobs... Ja era editor! L’última decisió en tot era meva i només meva.
Editor d’una sola revista?
Vaig editar també Harper’s Bazaar , revista femenina en competència amb Vogue . I llavors em va trucar la família Forbes . Afalagador per al meu ego! Però vaig dubtar... I al final em van convèncer.
Com el van convèncer?
Es parlava de la “prima de risc” i em van argumentar així: “Europa ajudarà i Espanya remuntarà, i encara millor: el 90% d’empreses espanyoles són familiars!”.
Per què això és tan important?
Perquè podia relacionar-me amb cada família... “I sabràs fer-ho, totes voldran treballar amb tu”. Això em va estimular.
Quan va aparèixer Forbes España?
El 2013, amb articles intel·ligibles per a tothom, no només financers o empresaris.
Quina és la filosofia de la seva revista?
Res personal, només negocis: tot és negoci i els diners són per tot arreu, no només en les elits. Tots el mirem.
Això és veritat.
I això ens habilita per a parlar de tot! Vaig eixamplar la revista. Estic a disposició de tots, podeu trucar-me: oi que al teu mòbil em tens com “Forbes Andrés”?
Doncs... Sí.
Això és el que vull! Que tots sapigueu que podeu contactar amb “Forbes” com a nexe entre Espanya i el món. I el mateix li dic al món amb la meva revista Tapas , d’estil de vida i gastronomia: sabràs on dinar o sopar, i què singularitza cada restaurant... M’ha ajudat molt Ferran Adrià.
Qui li encantaria entrevistar?
Amancio Ortega. Entenc que es protegeixi, però m’agradaria –i l’hi aconsello– que llegués un testimoni per escrit per al futur, a Forbes ... O a La Contra .
Em sembla bona idea... Com a editor, què té ara al cap?
Una revista en quatre dimensions.
Quatre dimensions?
Vingui al club Forbes House, primer club Forbes del món. Una llar per als seus membres, situada a Madrid. És com entrar a l’interior de la revista Forbes !
Ah, sí?
Sí, és com ser dins de la sèrie Mad men . Disseny preciós, terrat sobre Madrid, salons, restaurant, auditori, reservats, serveis, fòrums, esdeveniments cada dia, col·leccions d’art... Cal ser-hi!
Qui ve a Forbes House?
Arquitectes, financers, artistes, editors, empresaris, que són admirables aventurers... La gent més important de pas per Madrid. I els millors cognoms d’ Espanya en són membres. No entrar a Forbes House és perdre’s un munt de coses!
