Abans, quan un aparell fallava, canviàvem la peça deteriorada. Ara canviem d’aparell. Per a Fabrice Robin no va ser tan senzill. De resultes d’un accident, li van implantar una pròtesi de genoll. Fa un any, una peça de la pròtesi va fallar. Però l’empresa no té el recanvi ni el fabrica. Fa anys era una empresa on la rendibilitat coexistia amb l’objectiu principal: tenir cura dels pacients. Però se la va quedar una multinacional i ara respon al model corporatiu: la prioritat absoluta és maximitzar els guanys a curt termini. La inexistència del recanvi condemna Fabrice a l’amputació de la cama, ja que és impossible extreure sencera la pròtesi que porta posada.
Després de mesos de batalla i de pressió mediàtica, va aconseguir una resposta de l’empresa. Era un pressupost on li proposaven fabricar la peça a canvi d’una suma astronòmica que pocs es podrien permetre. A la seva batalla s’hi han unit altres afectats i finalment sembla que el problema podrà arribar a una solució satisfactòria. Però no són batalles injustes i demolidores el que necessitem. El que necessitem són lleis que obliguin les empreses de dispositius mèdics a allargar la capacitat de fabricar les peces de recanvi fins a cobrir els anys de vida dels pacients. Lleis, en definitiva, contra l’obsolescència salvatge dels béns de consum.
Calen lleis contra l’obsolescència salvatge dels béns de consum
Divendres passat va entrar en vigor una d’aquestes normatives: la UE intentarà frenar l’obsolescència programada dels mòbils i obligarà les empreses a garantir les actualitzacions, així com a disposar de peces de recanvi durant un mínim de set anys. Tot i que un mòbil no és comparable a una cama, és innegable que com més va més s’està convertint en una extensió del nostre cervell, les nostres mans i els nostres ulls, i tenim la necessitat d’actualitzar-lo sovint per qüestions de supervivència burocràtica.
Lee tambiénInundar-ho tot
Lleis com aquesta són un gra de sorra davant els abusos de les empreses que han abandonat una rendibilitat a escala humana per obeir prioritàriament a un sistema dominat per l’especulació financera. I, tanmateix, són imprescindibles per conscienciar la població de fins a quin punt l’obsolescència desbocada agreuja el problema mediambiental, a més d’amargar la vida de la immensa majoria de consumidors.