El desarmament marcava les cimeres internacionals de la guerra freda. De Khrusxov a Bréjnev i d’ Eisenhower a Reagan les agendes se centraven en com controlar i reduir els arsenals nuclears i el potencial militar mutus. Es manejava el concepte de destrucció mútua assegurada. Si un dels dos disparava primer, l’espectre apocalíptic apareixia en l’horitzó mental del món.
Res no feia sospitar que trenta anys després, Europa i els Estats Units tornarien a posar el rearmament en el primer punt del dia de les relacions entre aliats.
Rússia va despertar de la seva humiliació i la Xina es va convertir en un gegant econòmic i en una potència militar. Les circumstàncies van canviar amb les ànsies imperials del Kremlin i amb l’ampliació de l’espai OTAN als països que havien format part del bloc soviètic.
L’annexió de Crimea i la invasió d’ Ucraïna obrien l’escenari de la guerra a Europa, que ha viscut durant anys sota el paraigua militar dels Estats Units. Les eleccions de Donald Trump el 2016 i el 2024 es van presentar com dos mandats d’una certa desinhibició dels compromisos de defensa i s’han convertit en l’era de més rearmament de l’últim mig segle. Ningú parla de pau social.
Trump s’ha desvinculat de la política d’aliances i fa servir el llenguatge de la força
Israel va aprofitar la provocació de Hamàs assassinant 1.200 jueus el 7 d’octubre del 2023 i va desfermar una guerra desproporcionada sobre Gaza que encara perdura. Estimacions no desmentides parlen de 55.000 palestins morts per l’exèrcit hebreu. S’ha destruït Hizbul·lah i s’ha destrossat Gaza, deixant sense sostre centenars de milers d’homes i dones.
Lee tambiénGuerra oberta entre dos mons
Netanyahu va obrir el front iranià amb l’ajuda política i militar de Donald Trump, destruint part dels projectes nuclears del règim dels aiatol·làs. El poder bèl·lic dels Estats Units i Israel és imbatible ara per ara. El llenguatge de la força passa per sobre del poder tou.
Pedro Sánchez no és a l’equació. Perquè no té la força interior ni els aliats exteriors. Trump vol augmentar i controlar el rearmament occidental i Europa ha aprovat, arrossegant els peus, un augment de les despeses en defensa fins al 5% del seu PIB fins al 2035. L’Europa social passa a segon terme. És un moment incert i perillós. La guerra, en qualsevol de les seves variables, no és una fantasia allunyada en el temps.