Polèmica exclusió de ‘El meu avi’ del tancament de la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell
Després de mig segle de tradició
La família del compositor lamenta la decisió després de més de mig segle de tradició
Una de les edicions de la cantada d'havaneres, en una imatge d'archivo
Des de fa més de mig segle, la cèlebre cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, idíl·lica població de la Costa Brava que pertany a Palafrugell, tanca l'acte amb tots els grups participants entonant El meu avi, l'havanera per antonomàsia que va compondre en 1968 Josep Lluís Ortega Monasterio i que homenatja els soldats morts en la guerra de Cuba. Doncs bé, aquest any, i per decisió de l'Ajuntament de Palafrugell, no serà així. La raó? Oficialment, perquè “altres clàssics –en paraules de l'alcaldessa Laura Millán, recollides en un comunicat- puguin rebre l'honor de formar part del cant conjunt de la cantada d'havaneres de Calella, per la repercussió social que suposa”. Però a ningú no se li escapa que la polèmica que ha embolicat en els últims mesos al compositor d'El meu avi –al qual es va vincular en un reportatge de TV3 emès el novembre de l'any passat amb una xarxa d'explotació sexual de menors–, ha tingut alguna cosa a veure.
“Lamentem profundament que, després de 58 anys de tradició, l'Ajuntament de Palafrugell hagi decidit trencar amb una pràctica que forma part del patrimoni del poble català, com és interpretar El meu avi en la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell”, resa el comunicat emès per la família Ortega Monestir.
Una demanda d'1 milió d'euros
En principi, la peça ha estat exclosa de la interpretació conjunta final, trencant amb la tradició, i el Consistori assegura que “en cap cas” impedirà als grups d'“interpretar alguna de les peces d'Ortega Monestir dins del seu repertori”, si així ho desitgen. No obstant això, Koldo Ortega Monasterio, net de l'autor, assegura a Guyana Guardian que ha vist el repertori que s'interpretarà i “no es cantarà” cap havanera del seu avi.
La família considera que la decisió de l'Ajuntament “suposa una gran injustícia, especialment tenint en compte que existeix un procediment judicial en curs contra els responsables del documental —Anna Teixidor i la CCMA [Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals]— per les seves manipulacions i falsedats”, i recorda que la demanda –en la qual es demana un milió d'euros pels perjudicis ocasionats– ha estat admesa a tràmit i el següent pas serà la celebració de l'audiència prèvia.
S'ha ignorat la innocència ja declarada judicialment”
“Ens preocupa enormement que una institució pública com un ajuntament vulneri drets fonamentals com la llibertat i la presumpció d'innocència, sense esperar a la resolució judicial”, argüeixen els familiars. I afegeixen: “No només és que no s'hagi respectat la presumpció d'innocència, sinó que s'ha ignorat la innocència ja declarada judicialment, ja que les sentències fermes del 1984 i 1985 ja van declarar innocent a Josep Lluís Ortega Monasterio d'aquestes mateixes acusacions”.
En la seva denúncia contra la periodista i la CCMA, la família del compositor lamenta que els responsables del documental no hi contrastessin la informació que anaven a emetre ni esmentessin en cap moment les dues sentències que exoneraven de totes les acusacions al compositor.
Un himne català
Els descendents d'Ortega Monestir recorden que El meu avi es va convertir en un himne català durant els últims anys de la dictadura franquista gràcies, en part, al seu sentiment catalanista. En aquest sentit, consideren “sorprenent que el seu familiar aconseguís superar la censura d'aquella època, permetent al públic cantar una havanera que acabava amb un ‘visca Catalunya’ i un ‘visca el català’, i que, en ple 2025, un ajuntament decideixi censurar una cançó que pertany al poble”.
Al seu torn, asseguren sentir “una profunda indefensió davant aquesta injustícia”, encara que adverteixen que lluitaran “fins al final” per restituir l'honor del seu parent, que es “va defensar en vida d'aquelles mateixes acusacions i va demostrar que eren una revenja de militars reaccionaris contra un coronel [Josep Lluís Ortega Monasterio] que havia sortit de presó gràcies a l'amnistia del 1976”.
Militar revolucionari
Afirmen que el seu únic delicte “va ser ser un militar revolucionari, empresonat inicialment per les seves vinculacions amb l'UMD i pel seu caràcter democràtic i progressista”, i que una vegada amnistiat, “es va orquestrar una emboscada” contra ell, que va culminar amb la seva expulsió a través d'un Tribunal d'Honor.
“Se l'acusava exactament del mateix que va reproduir TV3 en el programa Murs de Silenci, que es va limitar a recuperar aquells documents manipulats sense contrastar cap informació amb la família, malgrat saber que havia estat declarat innocent després d'anys de lluita judicial”.
Recorden que aquella lluita va aconseguir per primera vegada que a Espanya es revoqués un Tribunal d'Honor, arribant el cas fins al Tribunal Suprem. “Quan finalment va guanyar aquella batalla, va ser homenatjat per alts càrrecs socialistes, republicans i catalanistes.
“Tothom ens diu que cal fer alguna cosa”
La família Ortega Monestir no pensa quedar-se de braços plegats. Koldo, net del compositor, afirma que “tothom” els diu que hi ha que hi ha cantar El meu avi “d'una manera o una altra”, i que si s'ho prohibeixen, amb més ganes cal cantar-la. “Hem rebut centeneras de missatges donant-se idees de coses que fer, com utilitzar altaveus, repartir pamflets o fer una campanya per rebel·lar-nos contra aquesta injustícia”. No es creu que deixi de cantar-se per donar pas a altres clàssics, com diu l'Ajuntament. Ell no té entrada, però assegura que assistirà a la cantada perquè volen realitzar alguna acció. “Ens queden 10 dies per preparar alguna cosa i així fer un homenatge al meu avi”.
Com a colofó final a la cantada d'aquest any, que se celebrarà el proper 5 de juliol, s'interpretaran tres clàssics de l'havanera: La bonica Lola (tema popular que s'ha cantat al costat d'El meu avi durant molt anys per tancar l'acte); La gavina, de Frederic Sirés i Puig; i Mariner de terra endins, amb lletra de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons.