Els ponts entre el Mercat de les Flors i Llatinoamèrica són inescrutables. I s’ha fet evident en la recerca d’un reemplaçament per a Àngels Margarit, directora sortint de la casa barcelonina de la dansa. El consorci del Mercat ha apostat per una investigadora, docent, gestora i comissària procedent de Xile, però vinculada a institucions acadèmiques i culturals espanyoles, com ara la Universitat d’Alcalá, el Museu Reina Sofia, el Medialab Prado, La Casa Encendida i el Matadero Madrid. A més a més, va formar part d’Artea, el grup d’investigació que va fundar José Antonio Sánchez a la Universitat de Castella-la Manxa, i és, d’altra banda, autora de diverses publicacions especialitzades en dansa.
El currículum de María José Cifuentes Miranda (Xile, 1980) és sòlid i coherent. I la seva connexió amb Barcelona no és pas erràtica: en la dècada del 2010 es va inspirar en el Graner i en el Mercat per aixecar i dirigir a Santiago de Xile el centre de creació de dansa NAVE –el primer amb possibles en tot Llatinoamèrica, finançat per un milionari–, i després ha liderat a la mateixa capital el Centre Cultural Gabriela Mistral, si bé la recent aposta per l’òpera no l’ha atret.
S’espera de Cifuentes que continuï impulsant la creació i consolidi els ponts de la sala amb Amèrica Llatina
Arribats a aquest punt, Cifuentes va decidir presentar-se per a directora del Mercat, amb qui ja havia establert vincles. Va ser durant l’etapa de Cesc Casadesús, quan l’equipament va començar a obrir línies de treball amb Llatinoamèrica, i va impulsar els circuits MOV- S –ella va dirigir el de Xile el 2015– per expandir itineraris. Pel bicentenari de la Constitució, Cifuentes ja va ser present amb altres gestors de Llatinoamèrica a la reunió de Cadis. I quan va tornar a Xile, va començar a promoure un grup de treball de gestió de tot el seu continent, i després es va començar a promoure una extensió del Mercat allà. D’altra banda, està familiaritzada amb la xarxa de cases de dansa europees i coneix especialment els centres coreogràfics de França.
La comissió de selecció del consorci del Mercat n’ha destacat la solidesa, l’ambició i la coherència amb els reptes actuals del sector. Amb aquest relleu, el Mercat comença una nova etapa, en què es prosseguirà amb la innovació, i treballarà la connexió amb nous públics i l’enfortiment del seu paper com a referent de la dansa contemporània.
“Per mi el Mercat és un dels grans referents de la història de la dansa a Europa i Llatinoamèrica –afirmava ahir en un vídeo que va distribuir la mateixa sala–. Em fa feliç dirigir una sala que té una missió tan important en l’àmbit català”. El seu projecte per al període 2025-2029 té quatre línies estratègiques, que persegueixen situar el Mercat com a equipament de referència: la primera és el suport a la creació, que inclou producció i coproducció, residències i circulació d’obres, per enfortir l’ecosistema creatiu. La segona és l’educació i la mediació, en què la dansa s’entén com una eina de pensament crític, sensibilitat i vincle amb l’entorn. “M’interessa enfortir la relació amb els públics, connectar amb el territori”, afegeix respecte a la tercera línia. I la quarta es concentra en la gestió interna i a enfortir el Mercat com a institució davant el sector.
A la directora entrant no li és aliena la precarització i la falta de visibilitat de la dansa i, tot i que fins ara només ha estat de visita a Catalunya, diu que està al cas del seu pla d’Impuls. El seu inici en plenes obres de l’edifici del Mercat serà una ocasió per conèixer més a fons la realitat catalana, el context i la nova creació.
