Comença l’estiu i de seguida (bé, d’aquí tres mesos exactament) s’acabarà. Mentrestant, tornen a la teva vida una sèrie de preocupa-cions menors que, sovint, la calor i, sobretot, l’acalorament poden convertir en majors. Un dels meus problemes en aquesta època és trobar bars o restaurants on, quan demanes una canya de cervesa, te la serveixin en un vas petit i no una gerra enorme. No hi ha manera. Algú em pot explicar quin és el problema?
No vull una gerra, vull una canya. No vull banyar-me en cervesa, només beure’n uns quants xarrups, ben freda, i si no en tinc prou amb un gotet, ja en demanaré un altre. La gerra em va gran i la cervesa que no et beus de cop s’escalfa i ja no compleix la seva comesa. No serveix de res oferir-te al martiri de pagar per la mida més gran, però, sisplau, posi-me’n la meitat. Per què t’obliguen a adaptar-te a l’oferta que sembla dissenyada sense tenir gaire en compte la demanda? Només aconsegueixo ser compresa als bars de tota la vida, però d’aquests cada vegada n’hi ha menys.
Tampoc no tinc sort als forns, si és que se’n pot dir així dels establiments on venen pans de tots els gustos, a preus de pastissos, però ha desaparegut fins i tot la baguet i no busquis un pa de pagès . No vull un pa cobert de llavors, ni una xapata, vull una barra normal i corrent, i si és possible, que no es converteixi en goma al cap d’uns minuts.
Lee tambiénLes altres coses petites
Una altra oferta a la qual també t’has d’adaptar, per falta d’alternativa, és a la moda dels locals de pedicura i manicura on t’acabes barallant perquè no et col·loquin un esmalt permanent o t’ofereixin unes pròtesis com punyals plenes de brilli-brilli. Que no em vull enrajolar les ungles, ni treballo de vedet, només vull un servei bàsic i polit i una professional que dediqui una mica de temps a les cutícules i et llimi amb cura, no com si els teus dits fossin de fusta.
I no parlem de les cites prèvies, ara complementades amb missatges recordatoris. Normal, demanes hora a la perruqueria amb tants dies d’antelació que és lògic que t’ho recordin la vigília, encara que ¿com te’n vols oblidar si el mirall t’ha anat mostrant durant l’espera que les arrels canoses ja han colonitzat la resta de la cabellera?
En fi, que el món s’ha tornat hostil o a mi m’ho sembla. O pot ser que l’assumpte sigui encara molt pitjor i no és que siguis una incompresa, sinó que, amb l’edat, et tornes una maniàtica, i això sí que fa de mal arreglar.