Per Carlos Cuerpo (Badajoz, 1980) aquesta setmana ha estat potser la més exigent com a ministre d’Economia d’ençà que va accedir al càrrec. Divendres va assumir la responsabilitat d’intentar tornar la confiança en Espanya a l’escenari internacional amb la seva candidatura a presidir l’ Eurogrup. I ho va intentar mentre espera la resposta del BBVA a la inèdita decisió adoptada pel Consell de Ministres per frenar tres o cinc anys una fusió amb el Sabadell. A la seva primera entrevista després de l’aprovació de l’opa, detalla la lletra petita de la decisió més rellevant per a la banca espanyola en anys.
Les condicions
Si no es compleixen, es podrà ampliar el termini dos anys més, fins a cinc”
Les mesures aprovades dificulten que l’operació pugui tirar endavant. Era aquest l’objectiu?
No, en cap moment. Quan ens plantegem les mesures que hem d’incloure per protegir els interessos generals, el que tenim al cap a tota hora és l’anàlisi de quins interessos generals es poden veure afectats per l’operació i com protegir-los mitjançant condicions que siguin proporcionades i equilibrades en el marc de la nostra normativa.
Doncs també tenen l’efecte d’encarir l’operació.
L’impacte que per nosaltres és rellevant és garantir la gestió autònoma de les dues entitats, la separació en termes jurídics i patrimonials, que hi haurà una continuïtat els pròxims tres anys en polítiques tan importants com la creditícia i el suport i finançament a les pimes. O, per exemple, en la política de recursos humans per protegir la plantilla, o en la política d’inclusió financera i de la mateixa xarxa d’oficines i serveis bancaris. L’objectiu és que, si avancen amb l’adquisició, es vagi desenvolupant valor per als accionistes de les dues entitats, però que això no sigui en detriment de l’interès general.
I si d’aquí tres anys es fusionen, no hi haurà els mateixos problemes que avui per a l’interès general?
No estarem en el mateix punt d’aquí tres anys, ja que el desenvolupament d’aquesta adquisició s’haurà completat salvaguardant aquests interessos generals. I, a més, d’aquí tres anys les dues entitats hauran de posar sobre la taula dos informes. Un que miri cap enrere per avaluar si el compliment amb aquesta condició de gestió autònoma ha estat eficaç a l’hora de protegir aquests criteris d’interès general. I l’altre que miri cap endavant, per veure com la forma societària que ells plantegin, que pot ser per separat o pot ser de manera conjunta a través d’una fusió, afectarà aquestes raons d’interès general.
Una primera conseqüència de la decisió del Govern espanyol és que les sinergies de 850 milions, calculades pel BBVA en aquesta operació, disminuiran.
Quan parlem de proporcionalitat i equilibri, també té a veure amb el fet que estem autoritzant aquesta operació i donant pas que siguin els accionistes els que parlin. Hem de tenir en compte també que l’únic valor afegit d’aquesta mena d’operacions i fusions no pot ser el que es deriva d’una retallada, per exemple, a la plantilla. Els beneficis van molt més enllà en matèria de capacitats i de sinergies. I entenc que així també ho ha plantejat el mateix BBVA.
No es pot perdre ni un sol lloc de treball per aquesta operació?
Exacte. Nosaltres hem assenyalat que hi haurà manteniment de la plantilla en aquesta operació.
Com es podrà controlar si es compleix o quin serà el règim sancionador?
Tenim un informe sota el qual s’avaluarà si s’han complert aquestes condicions, incloent-hi l’associada a la plantilla, per veure si s’estenen aquestes condicions dos anys més. És a dir, el que estem fent és promoure un incentiu positiu perquè es compleixin les condicions de cara que es pugui alleujar aquest compliment i potencialment el banc pugui accedir a més sinergies a través de la capacitat de tenir diferents opcions en matèria societària. Si al final el BBVA es compromet a continuar endavant, és sota el compromís de complir aquestes condicions. I nosaltres entenem que hi haurà una intenció veritable i genuïna de complir-les, entre altres coses, perquè també és en el mateix interès del banc per poder ser capaços de tenir aquest període limitat a tres anys i no ampliat a cinc.
Llavors la sanció per acomiadar seria prolongar dos anys més el període?
És això. Nosaltres tenim la possibilitat d’ampliar, a través del nostre acord, durant dos anys la impossibilitat de gestionar de manera conjunta les dues entitats. I el que s’ampliaria de tres a cinc anys és el manteniment de la gestió autònoma d’elements com la política de creditícia, la política de recursos humans o la política associada a la mateixa xarxa territorial.
Si es duu a terme l’operació, es podrà nomenar un president nou, una direcció nova i consellers del Sabadell nous?
Si el BBVA vol nomenar els consellers, no va en detriment de la necessitat que aquests consellers hagin de continuar vetllant per l’interès de la seva entitat de manera autònoma i de maximitzar el valor, en aquest cas del Banc Sabadell. I a més, estar, per descomptat, sotmesos a les diferents normatives que afecten el comportament dels mateixos consellers de les entitats financeres, des de la llei de Societats de Capital fins a les normes de bon govern corporatiu en les societats.
I podrien, per exemple, traslladar la seu social de Sabadell a Bilbao?
El que hem vist els últims anys ha estat, al contrari, una tornada en la decisió del mateix banc a la seva seu original. I això és el que esperem en aquest sentit: una continuïtat en la política del mateix banc. La nostra visió és molt clara i és que aquesta gestió autònoma garanteix la continuïtat de les polítiques essencials i, per tant, que l’opa no afecti aquests criteris d’interès general.
Ara la majoria de les condicions imposades per la CNMC–com les de mantenir el crèdit o no tancar determinades oficines– semblen paper mullat perquè queden àmpliament superades per la nova condició del Govern central.
Són dos elements diferents pel que fa al mateix objectiu. Quan la CNMC assenyala la necessitat de mantenir oficines, l’assenyala partint de la seva anàlisi relativa a la necessària competència efectiva que hi ha d’haver en aquests codis postals. Nosaltres anem a un element més afegit, més de continuïtat de l’interès general.
De les seves respostes, fa la sensació que, si el BBVA hagués plantejat la fusió aquest any després de l’opa, el Govern espanyol l’hauria rebutjada.
Som molt prudents respecte al punt del procés en què estem. Ara estem parlant de l’adquisició, no hem entrat a parlar de la fusió. Nosaltres estem posant sobre la taula unes condicions necessàries per protegir aquests interessos generals. Té tot el sentit per aconseguir que, en aquesta transició cap a un sector financer europeu més competitiu, no perdem alguns dels avantatges comparatius que tenim ara mateix, especialment a Espanya, amb bancs, amb un aterratge més gran amb més proximitat i més vinculació amb els clients a escala regional i local.
Brussel·les vigilarà que no hi hagi restriccions injustificades i que no hi hagi mesures que vagin contra la unió bancària.
Jo distingiria dos plans. Un és el legal i l’altre és el teòric, de com arribar a aquesta unió bancària. Començant pel pla normatiu, estem seguint al peu de la lletra el que ens habilita i ens possibilita la nostra normativa, que a més, per descomptat, és compatible amb l’europea. Tinguem en compte que la nostra llei per exercir la competència està en vigor des de l’any 2007. La supervisió de l’impacte d’aquestes operacions es fa en tres nivells: el d’estabilitat financera amb supervisors financers, el de competència amb supervisors en l’àmbit de l’empresa i el dels interessos generals, en aquest cas, amb el Govern.
I la unió bancària?
Passem ara al pla teòric i ideològic. És plenament compatible amb el procés que hem de seguir cap a un mercat de capitals integrat i cap a una unió bancària en què tinguem bancs capaços de competir a escala internacional. Volem tenir bancs idealment paneuropeus, volem tenir bancs prou grans per ser competitius. Però no ens hem d’oblidar que en aquest procés hem de salvaguardar un sector financer que sigui diversificat, on hi hagi també a escala nacional entitats de mida mitjana o fins i tot més petita, que tinguin aquest aterratge, aquesta proximitat regional amb un vincle major amb els seus clients, amb un element també de més pressió a escala nacional, perquè això és un element importantíssim i és una de les coses que volem protegir també amb aquesta condició.
És conscient que el BBVA pot recórrer als tribunals?
La nostra interpretació legal és que el Govern té la capacitat d’introduir condicions que protegeixin l’interès general que siguin diferents de les de competència. Aquestes condi-cions poden interpretar-se com a condicions de flexibilització
o d’enduriment, però són objectius diferents dels de competència. Aquestes condicions protegiran els criteris d’interès general. I això és el que assegura al final que les decisions o el nostre acord de Consell de Ministres sigui proporcionat i equilibrat.
Van parlar amb els seus socis d’investidura de les condicions?
No.
Junts diu que són insuficients.
És difícil, en aquest cas, trobar un punt d’aterratge que satisfaci tothom.
No hi ha hagut pressions?
Aquí també vull ser clar: no hi ha hagut cap tipus de pressió política per prendre aquesta decisió.
Canviant de tema, tem les represàlies contra Espanya amb què amenaça Trump?
No vull especular sobre casuístiques o escenaris i menys quan es manté una negociació oberta entre la Comissió Europea i el Govern dels EUA. Però sí que vull donar un missatge molt clar per a les nostres empreses i els nostres productors a tots els sectors. Espanya i la UE seran allà per defensar els seus interessos, sigui quin sigui l’escenari que tingui lloc en un futur. Ho estem fent des d’ Espanya, amb el nostre pla de resposta a la crisi, i així continua sent.
Pot complicar la negociació aranzelària que s’ha de tancar abans del 9 de juliol?
Hem de ser prudents i hem de continuar mostrant una actitud oberta, proactiva i constructiva en la negociació. La negociació entre la Unió Europea i els Estats Units continua oberta per intentar protegir la relació comercial més important del món. Són 4.600 milions d’euros que travessen l’ Atlàntic cada dia. Espanya sempre farà costat a la solució per ser capaços d’avançar i, si és possible, integrar-nos encara més. A partir d’aquí, Europa té les eines necessàries si no s’arriba a un acord just i equilibrat per defensar els seus interessos, com no pot ser de cap altra manera.
Amb la seva candidatura a presidir l’ Eurogrup, presentada divendres, vol donar un impuls a una organització que ha anat perdent protagonisme?
Crec que l’escenari geopolític actual exigeix abordar de manera urgent, àgil i amb ambició l’agenda política europea, i l’Eurogrup ha de tenir un paper més gran en la seva definició. Des d’ Espanya creiem que cal potenciar al màxim aquest paper amb un impuls renovat per agilitar l’ avenç en àmbits determinants per al creixement, el reforç de l’Estat de benestar i la integració de l’eurozona.
Té possibilitats davant un Paschal Donohoe que compta amb el suport del PPE?
No hauria formalitzat la candidatura si no ho hagués per-
cebut. En tot cas, sé que no serà fàcil.
Al juliol es votarà l’esmena a la totalitat de Junts a la reducció de la jornada laboral. Dona per perduda la batalla?
Jo vull pensar que en el marc de la negociació es pot trobar un text que tingui dues condicions, que mantingui l’ambició, però que en el disseny sigui un context equilibrat, que pugui aconseguir el suport de tots els grups.
Si es torna al Consell de Ministres el projecte de llei, seria un fracàs per al Govern central?
Jo crec que tots som conscients que l’important és el punt final, és el punt d’arribada i ser capaços d’avançar la negociació parlamentària. El joc parlamentari és el que té. De vegades els projectes es capgiren i cal tornar a treballar-los. Treballar mai és un fracàs i negociar tampoc ho és. Hi ha un escenari en què aquest projecte pot ser aprovat.
Quin és l’objectiu de la Conferència Internacional sobre Finançament al Desenvolupament, que demà comença a Sevilla?
És una conferència que se celebra cada deu anys i és la primera vegada que es fa en un país avançat. Volem aprofitar aquesta conferència per fomentar la capacitat d’invertir d’aquests països, per fomentar un desenvolupament, un creixement a llarg termini, que és el que millorarà les seves possibilitats de repagament, la seva solvència.
Quines propostes presentarà Espanya?
Una proposta de manera conjunta amb el Banc Mundial, que consisteix a promoure una plataforma per intercanviar experiències en el que anomenem canvis de deute, que és la capacitat que tenim els creditors, en aquest cas bilaterals, de
perdonar deute a canvi d’una inversió. Això és el que comporta la capacitat d’aquests estats de fer servir aquest espai fiscal, aquesta capacitat, aquest pulmó, per promoure el desen-
volupament, per promoure el creixement potencial i, per
tant, millorar la seva solvència i també la seva capacitat d’endeutament.