L’última pel·lícula de Missió impossible conté a l’inici la frase: “La nostra vida és la suma de les nostres eleccions”. Immediatament tots els adolescents, a qui va dirigit el film, descobreixen que és una frase del filòsof existencialista Jean-Paul Sartre i salten contents sobre el sofà. I tots saben que l’autor del popular L’ésser i el no-res també va fer els seus primers passos en el cinema amb el guió de la pel·lícula de John Huston sobre Sigmund Freud.
Però a Huston no li va agradar l’escrit ni la persona de Sartre i van acabar insultant-se. Sens dubte Sartre és, amb Proust, el millor escriptor en llengua francesa del segle XX. I un dels pensadors més cèlebres, amb Russell i Chomsky. En temps de Franco estaven mal vistos i Sartre prohibit, pel seu ateisme i comunisme declarat. Encara que només va donar suport a la Unió Soviètica del 1952 al 1956. Va començar apolític, es va declarar revolucionari –no simplement “rebel” com el seu difícil amic Albert Camus– i va acabar anarquista.
Es reconeixia d’origen burgès, amb les seves obres va guanyar molts diners, que repartia a cabassos, i va viure austerament. Els únics luxes que tenia: sopar a La Coupole, fumar Gitanes i el whisky americà. En la idea que es té d’ell influeix que era lleig i de gestos poc amables, com rebutjar el premi Nobel, ser més d’esquerres que Camus i molt aspre criticant el president De Gaulle i tot conservador vivent.
Lee tambiénLa integració de l’immigrant
Però en realitat va ser bastant sociable, amb un gran sentit de l’humor i diverses nòvies. La seva imatge entranyable és que sempre va formar parella amb la crítica més exigent que tenia, la filòsofa Simone de Beauvoir. Tots dos coincideixen que l’home o la dona no neixen, sinó que es fan. I que l’existència precedeix l’essència. Existir, pensa Sartre, és el que compta, i el que va amb l’existència és la llibertat. Podem triar qualsevol cosa, menys triar no elegir. Per tant, estem “condemnats a ser lliures”; no podem escapar de la nostra responsabilitat. Per això la vida és el conjunt de les nostres decisions. L’angoixa davant les decisions no fa sinó ressaltar la nostra llibertat.
Els dos pensadors estan enterrats junts a l’entrada del cementiri de Montparnasse. Deu ser la tomba més visitada de París, amb la de Jim Morrison al Père Lachaise. Al juny s’han complert 120 anys del naixement de Sartre. Encara que hem de recordar que el 29 d’octubre farà 80 anys que el filòsof va fer la conferència amb què va començar l’era Sartre: “L’existencialisme és un humanisme”. Aviat en forma de llibre que continua venent-se i amb raó.