Hi ha poques sensacions tan gratificants com després d'un dia dur de feina, estirar-se al llit a la nit, deixar-se embolicar pels llençols i entregar-se, per fi, al descans. Aquell moment en què el cos afluixa, la ment s'apaga (o ho intenta) i un es rendeix al son té alguna cosa de màgic.
En la majoria de casos, gairebé sempre ocorre de forma automàtica, com un ritual que donem per fet, però de vegades, en meitat de la nit, sense previ avís, obrim els ulls. Són les tres, les quatre o sempre la mateixa hora. Sense sorolls, sense malsons, sense cap raó aparent. Què ens desperta? Per què a la mateixa hora? I, sobretot, ens hauríem de preocupar?
El cert és que el son és un fenomen tan quotidià com misteriós. Encara que ja ens hi hem acostumat, és increïble pensar que tanquem els ulls i desapareixem durant hores, quedant apartats del món. Tots dormim, tots somiem, i, tot i això, hi continua havent aspectes que se'ns escapen. Entendre per què ens despertem de matinada —i per què es repeteix aquell patró— pot ser la clau per reconciliar-nos amb el descans profund que tant anhelem.
Cada cicle sol ser de 90 o 110 minuts. Llavors, quan ja has completat aquests, és com que, a nivell de supervivència, el cos interpreta que ja ho tens fet
La psicòloga del son, Roser Gort, en una entrevista per a La Vanguardia, assegura que és habitual que molts pacients acudeixin a consulta assegurant que tenen insomni perquè es desperten cada dia a la nit, una cosa totalment allunyada de la realitat. Segons l'experta, això no té res a veure amb tenir insomni i fins i tot és una cosa completament normal i habitual, ja que succeeix perquè ja has completat un parell de cicles del son:
Per a molta gent és habitual despertar-se cada nit a la mateixa hora
“Cada cicle sol ser de 90 o 110 minuts. Llavors, quan ja has completat aquests, és com que, a nivell de supervivència, el cos interpreta que ja ho tens fet. A partir d'allà comencen altres coses que, encara que són importants, pots sobreviure sense elles. Ja has completat el bàsic a nivell de supervivència i això el cos ho sap”, explica.
A més, Roser afirma que, durant aquesta franja horària, que sol ser entre les 2 i les 4 del matí, és un moment en què, si tens molt estrès durant el dia, el cortisol comença a augmentar, perquè el tens en excés, la qual cosa provoca que aparegui abans i que activi el cos inconscientment.
Moltes vegades el despertar és conseqüència d'un microdespertar, provocat per estrès, ansietat o fins i tot apnea del son
A més, la psicòloga assegura que aquests despertars també poden tenir a veure amb la temperatura a la qual dormim, una cosa clau per poder descansar bé. A l'estiu succeeix que ens costa dormir quan no tenim l'aire posat, però també quan l'encenem, doncs si tenim el cos en ‘mode estiu’ i passem fred, el nostre cervell enviarà un senyal perquè ens despertem i vegem què està succeint.
D'altra banda, Roser explica que, per a les persones que cada nit es desperten amb ganes d'anar al bany, això pot tenir fins a tres motius diferents. Segons detalla la psicòloga, una de les causes més comunes és la ingesta excessiva de líquids abans de dormir, especialment en persones que ronquen o dormen amb la boca oberta:
“Aquestes persones solen despertar-se amb la boca molt seca i, de forma inconscient, beuen més aigua de la que deurien durant la nit”, assenyala. El resultat: visites constants al bany que, en molts casos, podrien evitar-se amb un millor control de la hidratació. El mateix ocorre amb les infusions nocturnes, que moltes vegades prenen en format XXL quan haurien de ser, en paraules de l'experta, “com un didalet”.
La ingesta excessiva de líquid abans d'anar a dormir sol ser el motiu més habitual de despertar-se cada nit per anar al bany
Un segon motiu pot ser d'origen mèdic. En aquest cas, sí convindria una revisió, però amb matisos. “Si també orines amb molta freqüència durant el dia, podria tractar-se d'un tema renal i és recomanable consultar-ho. Però si només succeeix a la nit, el més probable és que no tingui un origen orgànic”, aclareix.
I, finalment, hi ha una causa que sol passar desapercebuda: no et despertes perquè tinguis ganes d'anar al bany, sinó que t'adones que tens ganes perquè ja t'havies despertat. “Moltes vegades el despertar és conseqüència d'un microdespertar, provocat per estrès, ansietat o fins i tot apnea del son. El cos s'activa i, en aquell moment, notes que podries anar al bany, però no ha estat això el que t'ha aixecat”, conclou Gort.
