Malgrat el rum-rum inicial d’Isabel Díaz Ayuso, que va anunciar que batallaria perquè el PP no abandonés el sistema de primàries consagrat en la fórmula d’“un afiliat, un vot”, la festa del XXI congrés estatal del PP, el cap de setmana vinent, discorrerà en pau.
La presidenta madrilenya va renunciar a tirar endavant el desafiament llançat a la manifestació contra el Govern central del 8 de juny, i la setmana passada, de viatge oficial a Miami i Nova York, va donar per bo el model plantejat a la ponència d’estatuts, que torna als compromissaris el protagonisme en l’elecció del líder.
Alberto Núñez Feijóo, que en aquella protesta convocada per ell mateix sota el lema de “Màfia o democràcia” no les tenia totes, respira, doncs, més tranquil, tot i que el PP de Madrid continuarà treballant amb la nova direcció del partit “els matisos que han de ser concretats al reglament marc de congressos”, és a dir, es guarda una carta per a la negociació posterior.
Però si el “nus gordià” de què va parlar Feijóo s’ha desencadenat sense més estridències amb el model híbrid que lliga el candidat i els compromissaris en un mateixa llista perquè no hi hagi contradiccions entre el vot de les bases i el dels delegats, hi ha altres qüestions, al marge de les purament orgàniques, en què sí que hi pot haver debat.
La direcció popular celebra l’ampli suport a les ponències, que han rebut un miler d’esmenes
Salvada la democràcia interna als nous estatuts, segons
els seus ponents –els presidents de Múrcia, Fernando López Miras, i d’Extremadura, María Guardiola; l’alcaldessa de Santander, Gema Igual, i el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera–, la discussió salta de les qües-
tions orgàniques a les ideològiques: les propostes recollides a la ponència política.
I aquí és on el paper del
president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, cobra
rellevància, ja que, a diferència d’ Ayuso en el front intern, ell
sí que està decidit a no fer
ni un pas enrere i endinsar-se del tot al camp obert de les idees polítiques.
La seva intenció és que el PP posi negre sobre blanc que no pactarà amb partits que pretenguin subvertir l’ordre constitucional –en una clara al·lusió a Junts, malgrat que Fernández no es refereix a cap formació concreta– i, anant més enllà, que Espanya es converteixi en una democràcia militant a l’estil d’ Alemanya, plantejament que al seu dia va abanderar Ciutadans i que, en última instància, portaria a reformar el sistema electoral perquè les forces nacionalistes, com passa a Portugal, haguessin de presentar-se a tot el territori i perdessin representació al Parlament.
Amb tot, el líder del PP català entén que les negociacions en marxa permetran arribar a un acord pràcticament en tot abans del congrés, que, llavors sí, es desenvoluparia com una bassa d’oli, tal com anhela Feijóo per rellançar la seva cursa presidencial.
El partit espera que a la cita d’aquest cap de setmana vinent ja s’hi arribi amb la majoria dels debats tancats
Diferents veus del partit
recorden que les esmenes
–1.115 en total, quatre vegades menys que a l’últim congrés ordinari, celebren a Génova– es presenten a títol individual i es transaccionen en diàleg amb
els ponents, que són els que
decideixen si s’introdueixen al
document o, si no hi ha acord,
se sotmeten a debat i votació
al congrés, primer a la comis-
sió corresponent i després,
arribat el cas, al ple, amb 3.264 compromissaris.
És el que va fer, per exemple, Fernando Sánchez Costa, expresident de Societat Civil Catalana, que va enviar als ponents –els presidents d’ Andalusia, Juanma Moreno, i Castella i Léon, Alfonso Fernández Mañueco; l’alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, i l’eurodiputada Alma Ezcurra– deu propostes per “enriquir” el seu text, relatives, entre altres qüestions, al suport a la família o la lluita contra la pobresa. En cinc hi va haver acord, gràcies a la “voluntat integradora”.
