El mètode negociador de Donald Trump és clar: amenaçar amb mesures extremes, gairebé increïbles, per estovar l’interlocutor i que accepti el que al principi no estava disposat a concedir i que, després d’un període de tripijocs, li sembla fins i tot un bon negoci. Així va actuar amb els aranzels. Va acovardir mig món per després rebaixar les seves bravates i iniciar una negociació en què surt guanyant, ja que on no hi havia taxes ara se n’assumeixen en una mesura o altra. Més que negociador, és un negociant. Ell mateix va explicar la seva tècnica el 1987, quan encara no s’havia ficat en política, al llibre The art of the deal , que resumia: “El meu estil en la negociació és senzill. Apunto molt alt i, a partir d’aquí, tot és estirar i estirar fins que aconsegueixo el que vull. De vegades em conformo amb menys, però moltes vegades obtinc el que m’havia proposat”.
Ja llavors apareixia obsessionat amb la balança comercial del seu país: “És una desgràcia que des de fa diverses dècades s’hagin fet rics, en gran manera, fastiguejant els Estats Units amb una política comercial egoista que els nostres polítics no han sabut mai contrarestar”. I un consell: “El pitjor que li pot passar a un en un negoci és tenir una necessitat desesperada de fer-lo. Quan passa això, l’oponent ensuma la sang i ja pots donar-te per mort”. Trump ensuma la debilitat dels mandataris europeus des de l’altra banda de l’ Atlàntic. En la cimera de l’OTAN s’ha acordat una despesa del 5% en defensa, tot i que molts països saben que no compliran aquesta xifra. Tot i això, Trump, com dicta la seva guia negociadora, aconseguirà que Europa gasti més que mai en rearmament. Això és el que ha guanyat, a part d’una victòria d’imatge entre els seus votants.
Trump ha imposat un gir en les aspiracions del món democràtic. L’ajuda al desenvolupament o la cura del planeta han estat desterrats de l’agenda a favor de la militarització. Avui l’ONU se cita a
Sevilla, sense els Estats Units... Encara que hi vagin molts països i s’hi pronunciïn notables discursos, Trump ha virat les prioritats i els fons per a coope-
ració podrien caure un 20%. Un patiment que, en algun moment, se’ns girarà en contra.
Però com tot abusananos de llibre, Trump practica la condescendència amb els forts, mentre que és implacable amb els febles.
