Les cimeres de l’OTAN celebrades els anys anteriors van tenir com a gran protagonista el president Volodímir Zelenski i, per tant, la situació bèl·lica per la qual travessa Ucraïna des de febrer del 2022 a conseqüència de la invasió russa.
Però passats gairebé tres anys i mig d’un conflicte enquistat, les prioritats de les institucions internacionals multilaterals semblen estar canviant. En la reunió celebrada la setmana passada a la
Haia, l’ Aliança Atlàntica –per complaure Donald Trump– va rebaixar la presència del líder ucraïnès a participar en el sopar protocol·lari, i no hi va haver una sessió de treball –com havia passat en cimeres anteriors– dedicada al desenvolupament del conflicte i a quina hauria de ser l’actuació aliada, més enllà d’expressar l’habitual solidaritat i suport en una declaració final en què aquesta vegada ni s’esmenta una eventual incorporació futura ucraïnesa a l’OTAN. A Ucraïna se li continua garantint solidaritat i finançament, però ja cap aliat no parla d’acostar el país a l’Aliança.
A aquest nou escenari hi ha contribuït en gran manera el paper que exerceix el president dels Estats Units, Donald Trump. L’home que va prometre acabar la guerra en 24 hores s’ha passat els seus primers mesos de govern humiliant públicament Zelenski, sintonitzant amb els postulats del president Vladímir Putin –encara que ara el critiqui– i només va accedir a oferir garanties de seguretat a Ucraïna quan Kíiv i Washington van firmar un acord que permet als EUA l’explotació de terres rares i que els brindarà accés privilegiat a projectes d’inversió per desenvolupar els recursos naturals ucraïnesos.
La guerra desencadenada a l’ Orient Mitjà entre Israel i l’ Iran, amb per primera vegada la participació directa dels Estats Units, ha desplaçat el focus mediàtic i polític cap aquesta regió del món, sempre candent. Un gir que ha afavorit els interessos de Rússia, com ja va ocórrer també quan va esclatar la guerra de Gaza l’octubre del 2023. Moscou es beneficia del nou caos geopolític. L’escalada a l’ Orient Mitjà beneficia indirectament Rússia, perquè
desvia l’atenció i els recursos occidentals d’ Ucraïna. A més, un possible augment dels preus del petroli es podria traduir en més ingressos per exportacions per a Moscou.
L’OTAN ja no parla d’acostar el país a l’aliança militar occidental
Mentre que els EUA l’observen cada vegada des de més lluny, Ucraïna confia a continuar tenint el suport d’Europa. Però és conscient que, sense les capacitats dels Estats Units, la seva posició militar es veuria molt debilitada a favor de Rússia. Europa
no té els mitjans per substituir l’ajuda bèl·lica i tecnològica nord-americana, per la qual cosa Ucraïna està supeditada als designis de l’Administració Trump.
Per això Zelenski ha demanat que els països europeus ajudin Ucraïna amb un 0,25% del PIB. Els aliats europeus han intentat, amb poc èxit, oferir-se com a mediadors i insisteixen en la necessitat que les parts tornin a l’ arena d’unes negociacions que, fins ara, no han produït cap avenç més enllà de l’intercanvi de diversos milers de presoners de guerra. En el Consell Europeu celebrat la setmana passada, els estats e la UE, excepte Hongria, es van
limitar una vegada més a demanar a Rússia que mostri “voluntat política real” per acabar la guerra i “implicar-se en negociacions significatives”. En paral·lel, la UE ultima el seu 18è paquet de sancions contra Moscou, que inclouria fórmules perquè els ingressos energètics russos puguin ser més restringits.
Però, mentrestant, el conflicte persisteix, els atacs aeris mutus ja semblen una macabra normalitat –en especial els bombardejos russos indiscriminats amb drons sobre Kíiv– i les línies terrestres estan en general estabilitzades, encara que els últims mesos hi ha hagut un lent però progressiu avanç rus.
Ucraïna tem convertir-se en un afer en
la perifèria de l’agenda internacional o fins i tot que Washington prioritzi l’ajuda
militar al seu aliat israelià abans que a Kíiv. El país es troba en una situació límit. El
seu exèrcit està esgotat, extenuat, al límit d’efectius i sempre escàs d’armament. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha suposat un
gir radical en la posició dels Estats Units. Zelenski s’ha vist obligat a empassar-se diversos gripaus, a fer dures concessions al
líder republicà, tenint en compte que la seva posició és feble i
vulnerable i sabedor que el suport europeu és insuficient no
ja perquè Ucraïna pugui adoptar una posició de força, sinó perquè el país sobrevisqui.
El conflicte a l’Orient Mitjà entre Israel i l’Iran ha desplaçat el focus polític i mediàtic
El món té ara fixats els ulls en l’ Orient Mitjà. Ucraïna ha quedat en un segon pla i, a més a més, la pau no és a prop perquè la voluntat de Rússia, i probablement la dels Estats Units, no és arribar-
hi a curt o mitjà termini, sinó quan hagin assolit els interessos
respectius.