Per primera vegada en deu anys, Espanya va registrar el 2024 un increment, tot i que molt lleu (0,4%), de la xifra
de naixements. 322.034 criatures van arribar al món, una bona part de les quals producte d’embarassos de risc per l’edat avançada de les mares. El 10,4% van donar a llum amb 40 anys o més, un percentatge de maduresa que duplica el de la Unió Europea i que ha crescut significativament l’última dècada (7,2% el 2014). Els metges expressen preocupació per la tendència a l’increment de l’edat de la maternitat, que no beneficia ni les mares ni els nadons, i reclamen mesures socials per pal·liar-la.
Segons Lola Gómez Roig, cap d’obstetrícia i ginecologia de Sant Joan de Déu, l’hospital que registra més naixements de Catalunya (uns 3.300 a l’any), hi ha dues franges d’edat en les quals es multiplica per dos el risc de prematuritat del nadó: les dones adolescents (“Perquè hi ha immaduresa biològica, més anèmia nutricional i menys capacitat d’accés al control prenatal”) i les de més de
35 anys (“Tenen més patologies de base, com la diabetis i la hipertensió, i moltes fan servir tècniques de reproducció
assistida”).
Les gestacions de mares de més de 35 anys impliquen un control mèdic molt més exhaustiu
A Espanya, el 40% de les mares superen els 35 anys (el 65%, en el cas de Sant Joan de Déu), cosa que significa que són casos de risc. “Ens hem de preocupar, sense ser alarmistes, perquè les dones grans han de poder tenir fills i no hem de limitar-les, però hem de fer polítiques que ajudin al fet que no hagin d’esperar si no ho desitgen”, afirma la metgessa.
La taxa global de prematuritat en aquest país és de 7,5% i ha incrementat un 36% l’última dècada. “Per sobre dels
40 anys, el risc és del 12%”,
assenyala Gómez Roig, el doble que a la franja de 20 a 34 anys.
Els metges reclamen mesures socials per pal·liar la tendència a l’increment de l’edat
El primer estudi del CIS
sobre fecunditat, família i
infantesa, publicat al setembre, revela que la falta de mitjans econòmics (77,3% dels enquestats, homes i dones), els problemes de conciliació entre la vida laboral i familiar (44,1%) i “no entorpir la
carrera professional” són els obstacles més grans per formar una família. “La maternitat va passar de començar als 20-25 anys, després als 35 i ara estem als 38-40 i, fins i tot, als 42”, assenyala el Félix Castillo, cap del servei de neonatologia de l’hospital Vall d’Hebron. I la qualitat reproductiva “es redueix amb l’edat”, precisa.
L’increment de les gestacions considerades de risc (més de 35 anys) implica un control mèdic molt més exhaustiu dels embarassos i la intensificació dels protocols per prevenir problemes en la criatura i en la mare. Una intervenció que discrepa de la tendència a la humanització del part.
Hi ha una demanda d’atenció a un part molt humanitzat amb una dona que presenta factors de risc
“La nostra feina cada vegada és més difícil –afirma la doctora Gómez Roig–, perquè hem de combinar una demanda d’atenció a un part molt humanitzat amb una dona que presenta factors de risc. La societat ens demana no-intervenció, que el part sigui tan natural com sigui possible, però això en dones grans suposa uns riscos que de vegades requereixen una intervenció mèdica. Si hi ha més risc, hi ha més hospital i menys part natural. La societat ha de ser conscient que, si la dona queda embarassada més tard, hi ha més risc”.
Castillo recorda que “la capacitat reproductiva es redueix amb l’edat” i explica que “encara no sabem per què es produeix la prematuritat, però hi ha factors molt importants: materns, fetals i també placentaris”. Perquè a partir dels 37-38 anys hi ha risc de preeclàmpsia, que provoca hipertensió en la mare, afectació placentària o que el fetus estigui estressat i neixi abans.
La preeclàmpsia, un risc que està associat amb l’edat avançada, causa afectacions en la dona i el fetus
El cap del servei de neonatologia de l’hospital català reconeix que sempre hi ha hagut prematurs, però explica que l’últim cas de prematuritat que va gestionar era una mare de 38-39 anys, “una edat que comença a ser tard per tenir un fill”. La pacient més gran que ha visitat tenia 50 anys, explica. El nadó va ser concebut amb fecundació assistida i va néixer amb pes baix.
Davant el retard de la maternitat, el metge és partidari que la dona congeli òvuls si la dona desitja tenir fills “quan vulgui” i faci servir el seu material genètic.
