Sevilla acull des d’avui i fins dijous la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament de l’ONU. Hi participa l’entitat privada que més contribueix a aquest objectiu, la Fundació Gates, representada pel seu director general (CEO), Mark Suzman. L’entitat fundada fa 25 anys per Bill Gates (cofundador de Microsoft) i la seva exdona Melinda ha presentat recentment un pla a 20 anys per invertir 200.000 milions de dòlars amb objectius com erradicar la malària.
Iniciativa privada
És preocupant que la filantropia hagi de tenir un paper tan important com el que tenim”
La conferència sembla una resposta a les retallades a l’ajuda.
És una resposta, però també, el que sovint s’oblida en el context actual, és com s’ha avançat
realment en matèria de salut i desenvolupament a escala mundial durant l’últim quart de segle, els 25 anys que fa que existeix
la Fundació Gates. Pensem molt en termes de resultats humans, vides salvades i oportunitats
proporcionades als més pobres i vulnerables.
Què han aconseguit en tot aquest temps?
Els últims 25 anys, hem vist una reducció, per exemple, en la mortalitat infantil evitable, que ha passat de gairebé 10 milions de morts a l’any el 2000 a menys de 5 milions a l’any. Hem vist una reducció de més del 50%, gairebé dues terceres parts a escala mundial, en la pobresa extrema, en què les persones viuen amb menys d’un parell de dòlars al dia. I hem vist enormes millores en altres àrees de la salut. Per exemple, les morts per les principals malalties infeccioses, el VIH, la sida i la tuberculosi, que són les tres principals causes de mort, també s’han reduït a la meitat durant aquest període.
Explicat així, són importants avenços per a la humanitat.
Un dels reptes de la ciència és que la gent oblida com s’ha avançat i que s’han fet servir eficaçment els recursos. Per això volem aprofitar la conferència de finançament. L’última conferència d’aquest tipus es va celebrar fa deu anys a Etiòpia.
I ara arriben les retallades a l’ajuda al desenvolupament per part de molts països.
El món ha canviat dràsticament els últims cinc anys, des de la crisi de la covid, i especialment amb retallades i retrocessos significatius als països d’alts ingressos en el finançament de l’ajuda internacional durant l’últim any, entorn d’un 8% o un 9% del total, segons estimacions conservadores.
Quines són les xifres reals?
Crec que són més altes, i les retallades s’estan situant en desenes de milers de milions de dòlars. La Fundació Gates, que és, òbviament, l’entitat filantròpica mundial més gran, dona gairebé 9.000 milions de dòlars a l’any –7.700 milions d’euros– i esperem continuar donant a aquell ritme.
La conferència és a Sevilla, amb un Govern espanyol que no s’ha desentès d’aquesta ajuda.
El Govern espanyol està enviant un missatge molt potent. Mentre parlem –dimecres a la tarda–, el president del Govern està fent anuncis a Brussel·les sobre la contribució d’ Espanya a l’ Aliança per a les Vacunes, que és una iniciativa multilateral increïble, possiblement la més impactant de l’últim quart de segle, en què la Fundació Gates ha tingut poc a veure, però ha vacunat més de mil milions de nens i ha salvat desenes de milions de vides.
Bill Gates ha anunciat que invertirà 200.000 milions en 20 anys. Què aconseguiran ambaixò?
Creiem que és possible erradicar la malària i la pòlio, controlar
el VIH i la tuberculosi, i oferir
noves vies per a l’educació i el desenvolupament agrícola.
Crec que, atesa la situació actual, s’ha convertit en una espècie d’aposta.
Com ho aconseguiran?
Podem traçar un pla perquè les inversions s’agrupin i s’aprofitin els èxits que hem tingut les últimes dues dècades.
Quina és l’estratègia per aconseguir que els països continuïn finançant el desenvolupament?
El més important és centrar-se a demostrar que, quan es fa de
manera intel·ligent i específica, funciona.
És un avantatge que la Fundació Gates té poder per parlar amb els governs.
L’exemple és que Bill Gates va ser coamfitrió de l’esdeveniment de les vacunes amb la presidenta Von der Leyen la setmana passada. Ho agraïm i estem molt contents de fer-ho. Però, en realitat, creiem que és preocupant que la filantropia hagi d’exercir un paper tan important com el que exercim nosaltres.
Fan coses que no els toca?
Estem orgullosos del paper que exercim. Amb la retirada dels Estats Units de l’ Organització Mundial de la Salut, ara som el més gran finançador de l’OMS, davant de qualsevol Estat sobirà. Això és un problema. Creiem fermament que és una responsabilitat primordial dels governs i actualment estem veient un retrocés en aquest sentit en la majoria dels països. Una vegada més, Espanya és una honorable excepció.
És optimista pel que fa que es reverteixin les retallades?
Entenc perfectament que gairebé tots els països s’enfronten a importants reptes fiscals, però l’ajuda al desenvolupament internacional és un component molt petit. L’objectiu és només el 0,7% del PIB. I molt pocs països el compleixen. La majoria estan molt per sota. Serà difícil revertir les retallades.
Amb l’experiència de 25 anys, què més assumiran en 20 anys més?
Els 100.000 milions de dòlars que hem gastat en 25 anys és una quantitat extraordinària de diners. Vull destacar la manera com Bill i Melinda Gates, però també Warren Buffett, han mostrat la seva generositat. Buffett ens ha brindat un suport molt generós, de 43.000 milions de dòlars. Podem assumir riscos molt més grans.
Per què cal arriscar?
Algunes de les coses que financem tenen moltes possibilitats de fracassar, i és difícil que els governs hi inverteixin diners. Un bon exemple és que estem invertint més de 500 milions de dòlars a intentar desenvolupar la primera vacuna nova contra la tuberculosi a més d’un segle.
Quin paper té la innovació en l’activitat de la fundació?
La innovació, en salut, agricultura o educació, és probablement més forta ara que en qualsevol altre moment dels últims 25 anys. La paradoxa és que s’estan retirant els diners just quan creiem que podríem ampliar-ho amb molt més èxit.
La imaginació sembla molt necessària per obtenir recursos.
Si dius a algú al carrer a Barcelona que, de debò, li pots demostrar que si et dona un o dos euros amb aquells diners ajudarà a salvar una vida, sense dubtar-ho, el 95% de les persones diran que sí. Hem de centrar-nos en les històries. Els mostrarem els resultats. I podem fer el mateix amb el Fons Mundial de Lluita contra l’ ELA i la malària, i en algunes de les àrees com l’agricultura o l’educació.
Quin resultat espera d’aquesta conferència?
És una conferència civil sobre el finançament per al desenvolupament. El seu resultat cerca que països i comunitats totalment autònoms i autosuficients siguin capaços de cuidar i donar suport als seus propis ciutadans. És una de les raons per les quals la Fundació Gates s’ha compromès a invertir tots els nostres recursos ara, perquè esperem que el 2045 ja no calguin.
Com imagina que podria ser el món d’aquí 20 anys si es compleixen els objectius de la Fundació Gates?
Em temo que hi ha moltes possibilitats que el 2025 sigui el primer any des del 2000 en què es registri un augment de la mortalitat infantil en 25 anys. Hem de gestionar i minimitzar l’impacte a curt termini. Alhora, creiem que és més que possible que, per al 2045, hàgim reduït almenys a la meitat la mortalitat infantil, que hàgim reduït les gairebé 5 milions de morts actuals a menys de 2,5 milions. Es poden erradicar les grans malalties infeccioses que han afectat la humanitat des dels inicis i aconseguir avenços molt significatius en àrees com ara l’agricultura i l’educació.
Però farà falta que els governs dels països més rics assumeixin que el finançament al desenvolupament és imprescindible per aconseguir-ho.
Aquesta visió és molt factible, però requereix un compromís solidari continu per part del nord global i, especialment, d’Europa, que tradicionalment ha estat l’inversor col·lectiu més gran en aquestes àrees durant els últims 25 anys. De manera que, ara que s’està plantejant fer marxa enrere, espero sincerament que l’exemple d’ Espanya i altres països, però especialment el d’ Espanya, que acull la conferència ara, sigui un cas excepcional important que ajudi a defensar aquesta causa, i farem tot el que es pugui per seguir el mateix camí.