Els molt organitzats moviments alternatius de Vallcarca estan resolts a frenar els desallotjaments de tres finques municipals al barri. En realitat, pretenen frustrar els plans del govern de l’alcalde Jaume Collboni per transformar aquesta part de Barcelona, per
recuperar els projectes urbanístics oblidats 20 anys, per obrir
la gran Rambla Verda. Mentrestant molts altres veïns confien que per fi aixequin el barri que els van prometre fa tant i aplaudeixen les intencions de l’executiu de Collboni.
Fa pocs dies l’Ajuntament va comunicar a una quarantena d’ocupes que el dimecres 2 de juliol han de marxar dels seus tres immobles. Entre ells hi ha almenys una dotzena de menors. Fonts municipals afegeixen que els serveis socials estudien els casos per oferir les alternatives que corresponguin. Fa un parell de mesos la Guàrdia Urbana va desmuntar el campament de barraques de ferrovellers romanesos i marroquins ubicat a pocs metres. Molts es van mudar a aquestes finques, on ja vivien uns quants parents, i també a un centre social alternatiu. El solar d’aquest poblat està ara ple de barreres New Jersey perquè ningú no s’hi pugui tornar a instal·lar.
Els ocupes preparen un gran sarau amb molts artistes per apuntar-se una victòria simbòlica
Un lampista que viu amb la seva filla en una d’aquestes finques de l’Ajuntament explica que ha de treballar en negre perquè no l’embarguin, i que així no pot firmar un lloguer convencional. “Fa cinc anys que soc aquí, al barri alguns més, i com d’altres vaig negociar un lloguer social amb els comuns, perquè tinc un informe de vulnerabilitat. La notificació de l’Ajuntament diu que la Guàrdia Urbana vindrà a fer el desallotjament. Estarem preparats. El 2 dormirà aquí molta gent i muntarem un esmorzar popular. Volen fer veure que en aquests edificis només hi viuen ferrovellers, però aquí hi viu gent que es dedica a moltes altres coses i que el que pretén és tirar endavant”.
Els alternatius esperen que dimarts també vinguin l’Elèctrica Dharma, Enric Casasses, Martí Sales..., “perquè aquí hi viuen una dotzena de menors i ens volen fer fora sense donar-nos una alternativa. Els serveis socials ni els veiem”. Després que l’Ajuntament desallotgés el poblat de barraques i anunciés que recuperaria les finques uns quants van guixar la seu del districte de Gràcia, van ocupar una estona les oficines del PSC, van buscar el suport de moltes organitzacions... I diuen que el dia 2 també vindran treballadors municipals pel dret a l’habitatge, bombers i docents contra els desnonaments, gent del Sindicat de Llogateres, d’ Associacions de Famílies d’ Alumnes ( afa), de la FAVB..., i se succeiran les actuacions, els recitals i els discursos. En realitat l’esperit de la casa Orsola ja sobrevola Vallcarca. La seva consigna és resistir.
L’abandonament de les finques mostra com anys de deixadesa municipal van propiciar les irregularitats
La història d’aquestes tres finques mostra com la deixadesa municipal va donar peu a una degradació que va normalitzar l’ocupació. I els que van trobar a Vallcarca una manera de tirar endavant es resisteixen ara a deixar-la. Dos d’aquests edificis van quedar afectats amb el planejament del 2002 cridat a transformar aquestes latituds i van passar d’habitatge a equipament. La
requalificació de l’altre, a l’altre costat de l’avinguda, va ser d’equipament a habitatge. Tot i això, l’Ajuntament no els va expropiar fins al 2015, fins passats
tretze anys, fins que els propietaris el van obligar legalment, farts de tenir unes finques que no podien ni tocar.
I llavors el Consistori va deixar les noves propietats a la mà de Déu. Aquest abandonament va donar peu a arranjaments, sotsarrendaments i ocupacions. La nau qualificada d’habitatge encara és una nau, i també la casa de molts romanesos que fa anys van venir a Vallcarca atrets per la proliferació de solars desatesos. A més, la incertesa també va demorar moltes iniciatives privades. Alguns promotors van preferir centrar-se en altres projectes, van mirar a un altre costat, i d’aquesta manera es van enquistar altres usurpacions.
Molts veïns que no volen viure entre solars aplaudeixen les maneres de l’executiu de Collboni
Les fonts municipals diuen que el requeriment és administratiu, que si el dia 2 els ocupes no marxen voluntàriament el Consistori els desallotjarà així que tingui la corresponent autorització judicial i que després enderrocarà les finques perquè presenten infrahabitatges i riscos per a les persones. El govern municipal també destaca que construirà un gran parc, un dipòsit pluvial, centenars d’habitatges..., que fa els primers passos per treure Vallcarca dels seus llimbs urbanístics. Tot i això, els alternatius responen que els seus advocats no se’n fien, que esperen que vinguin molts policies. A més, muntant un sarau que almenys aparentment freni la comitiva de torn s’apuntaran una simbòlica victòria en la guerra amb el Consistori. Els alternatius necessiten un ressò molt poderós perquè no seria estrany que el jutge autoritzés un desallotjament amb una data oberta i frenar un desnonament que pot tenir lloc qualsevol dia és més complicat. Tot podria quedar resolt en qüestió de setmanes, tal com va passar a l’antiga escola Massana.
“Vull pagar un lloguer social, però crec que acabaré en un local –reprèn el lampista–. Per què s’han d’enderrocar aquestes finques ara, perquè hi hagi més gent sense casa? Aquest tram de la rambla v erda ni es plantejarà aquest mandat. L’Ajuntament
vol fer veure que avança, però la rambla es pot fer traient carrils
de circulació, sense enderrocar habitatges”. Els alternatius
també tenen un projecte de rambla alternatiu que suposa menys demolicions.
El Consistori diu que si aquests habitants no se’n van de manera voluntària, demanarà una autorització judicial
Tot i això, bona part del barri està satisfet amb el procediment municipal. Molts es van mudar a Vallcarca pensant que la rambla verda revaloritzaria els habitatges, i no que viurien entre solars i immobles ocupats. “Ens sembla bé que per fi l’Ajuntament provi de normalitzar el barri. No hem volgut mai que Vallcarca fos un gueto. Durant els anteriors mandats fins i tot hi va haver un efecte crida. El mateix Ajuntament va permetre que els ocupes aconseguissin solars, controlessin centres socials, muntessin les calçotades que volguessin... Fins i tot els promotors privats s’oblidaven de denunciar els ocupes. Ara sembla que tot es redreça”.
