Com a net de gent de Terol, estic per dir que vinc dels Luna de Manila: ni un representant de Terol va assistir dissabte a Budapest a la marxa de l’Orgull LGTBIQ+. Per a què volem la Diputació Provincial, a part de per fer carreteres, si després no va ni El Tato allà on es decideix el futur d’Europa?
Encara bo que com a català i espanyol, els meus governants han estat a l’altura i van poder estar dissabte a Budapest, no com jo en un tren de sardines que va necessitar tres hores per anar de Barcelona fins a Calafell (una hora). Pensant jo en la platja i ells sacrificant la família per patir xafogor a Budapest...
La vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, amb altres participants a la manifestació a Budapest.
Que ben representats! Encara que em pregunto si amb dos o tres electes no n’hi hauria hagut prou per allò d’estalviar uns euros i no matar el planeta amb tant viatge prescindible amb avió (això ho repeteixo gràcies als eslògans dels que van volar a Budapest). La vicepresidenta Díaz, el ministre Urtasun, l’exministra Montero, tota una àmplia delegació del Parlament de Catalunya –sis o set pel cap baix–, l’exalcaldessa Colau, l’eurodiputat Asens, l’alcalde Collboni (aquest sí convidat pel seu homòleg de Budapest i aquestes invitacions no es rebutgen).
Gestos, gestos, gestos: sobreactuació a l’Orgull de Budapest, censura d’‘El meu avi’...
Per si no haguéssim demostrat prou compromís, el canceller Albares va anunciar un abans i un després en la nostra diplomàcia: es crea el càrrec d’“ambaixador en missió especial per als drets del col·lectiu LGTBIQ+, una figura pionera que centralitzarà i potenciarà l’acció internacional d’ Espanya en defensa de la diversitat sexual i de gènere”.
I tan pionera! L’enveja del Quai d’Orsay!
Lee tambiénSánchez se’n va a porta gaiola
Jo no sé què seria del món avui sense Espanya i d’ Espanya sense aquesta esquerra queda bé que amb la intenció de donar suport a una causa justa sobreactua i acaba per caricaturitzar-la. D’això jo en dic ocurrències, com la de l’alcaldessa socialista de Calella, al censurar El meu avi a la cantada d’havaneres, tradicional i tradicionalista d’aquest any. Però si és de les poques cançons que agrada als que ens adormiríem a la cantada o a Viena sense la Marxa Radetzky!
No m’estranya que Felipe González estigui tan emprenyat...
