Els implants neuronals són uns dispositius principalment dissenyats per restaurar i recuperar funcions motrius perdudes després de patir amputacions d'extremitats o lesions nervioses greus, ja sigui a través de l'estimulació elèctrica o mitjançant la substitució de parts fetes malbé del cervell. Aquests s'utilitzen habitualment per permetre la comunicació entre el sistema nerviós i una pròtesi.
En aquestes circumstàncies és habitual que l'eficàcia d'aquests “dispositius” vagi disminuint amb el temps. Això és a causa de la reacció natural del mateix cos, així, el sistema immunitari quan detecta “cossos estranys” intenta protegir-se, el que pot provocar la formació de teixit cicatricial al voltant de l'implant i afectar el seu funcionament a llarg termini.
L'eficàcia dels dispositius neuronals va disminuint amb el temps
Un equip d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb altres institucions, ha presentat un nou mètode per millorar la compatibilitat dels implants neuronals amb el teixit humà.
La tècnica consisteix a activar i modificar la superfície de la polimida, un dels principals materials amb què es creen les pròtesis, que s'utilitza principalment per la seva gran estabilitat tèrmica i resistència química. Però, com es pot arribar a modificar aquest material? Segons els investigadors, amb l'enllaç químic d'un fàrmac antiinflamatori, en aquest cas, la dexametasona: Un potent glucocorticoide sintètic amb accions que s'assemblen a les dels esteroides i que actua com a antiinflamatori i immunosupressor.
A l'esquerra, implant sense dexametasona; a la dreta, amb tractament
Aquesta innovació permet una aplicació localitzada del fàrmac a la zona de l'implant durant almenys dos mesos, període en què el sistema immune sol presentar una resposta més agressiva davant els cossos estranys.
“Aquest és un pas fonamental que s'ha de complementar amb la demostració en viu que aquest recobriment millora el rendiment funcional dels elèctrodes implantats crònicament als nervis perifèrics per estimular i registrar senyals nerviosos”, afirma Xavier Navarro, investigador principal de l'equip de la UAB en el projecte BioFINE.
Aquest descobriment s'ha de complementar amb la demostració de la millora del rendiment funcional de les pròtesis
Les proves biològiques realitzades fins ara han demostrat que aquest mètode redueix els senyals inflamatoris a les cèl·lules immunitàries, mentre manté la compatibilitat entre el cos i la integritat mecànica del material. A més, els assajos en animals van confirmar que els implants amb un recobriment de dexametasona disminueixen significativament la resposta immunitària i la formació de teixit cicatricial al voltant del dispositiu implantat.
Els resultats obtinguts de la investigació indiquen que l'aplicació lenta i localitzada de dexametasona a la superfície de l'implant podria prolongar la vida útil de les pròtesis neuronals, representant un avenç prometedor davant els desafiaments a llarg termini de la neurotecnologia implantable.