No guanyem per a disgustos, com Pedro Sánchez. Avui toca donar una mala notícia als lectors de Barcelona i comarques (i un avís d’utilitat pública): dos dels grans meublés de la Ciutat Comtal, el Regàs i La França, s’han transformat les últimes setmanes en hotels convencionals, enfocats al turisme.
Barcelona hauria de plorar per aquesta reconversió –i les que vindran– i no seria sobrer que l’Ajuntament recordés amb plaques el passat gloriós dels establiments: “Estimat turista. Per aquí van passar milers de ciutadans lliures, homes i dones, que de manera anònima, molt anònima, van exercir els seus drets sexuals, i es van deixar els ronyons practicant jocs malabars en els temps foscos de la vida sense xarxes socials”.
El turisme arrabassa a Barcelona dos ‘meublés’ clàssics, avui hotels convencionals
Jo ja entenc que la pela és la pela, però sap greu que la gent no hagi pogut acomiadar-se del Regàs o La França per falta d’informació, tot i el risc que algun client s’emportés a casa un mirall panoràmic –“i això, amor?”–, una fissura de costella de record o guixés la paret per inscriure el seu nom i tants palets com estades (a aquests els enviaria jo al domicili conjugal una golden card ).
Lee tambiénLes ocurrències de l’esquerra
El turisme mata? No siguem ingrats, tot i que incideix prou en les nostres vides. A més, molts barcelonins havien girat l’esquena a aquests meublés amb uns empleats que eren exemple de discreció i domini de l’art d’ocultar matrícules. Allò sí que era arribar i trobar aparcament, saltar-se la murga del check in , pujar sense nens a l’ascensor, sentir algun esgarip i arribar i moldre!
Queden el By Hours –cirereta del sector, amb preus a expenses de la demanda, elevada– i alguns hotels per hores, oberts fins i tot al poliamor (allò de la cabina dels Germans Marx, vaja), cosa que no permetien els de tota la vida. El problema és que cada vegada són més els que exigeixen reserva, i no és qüestió de reservar per reservar o demanar a una cita si no té inconvenient de dir-nos amb temps –ella que ho sap– com acabarà la cosa, no per res, sinó perquè ho demana l’aplicació, tot sigui que a última hora vulguem anar a un hotel no rooms left (complet). Ja ni s’improvisen les alegries...
