El Consell de la Unió Europea canvia, a partir de l’1 de juliol, de presidència, però els eixos continuaran sent els mateixos: la seguretat i la defensa, i navegar entre les aigües regirades per la imprevisibilitat del president dels Estats Units, Donald Trump, a l’altre costat de l’ Atlàntic. Dinamarca va succeir ahir Polònia com a país que fa d’àrbitre entre els Vint-i-set i acull les trobades ministerials. I malgrat que el Govern danès és un dels pocs europeus que queden en mans dels socialdemòcrates, les seves preocupacions pel rearmament del continent van molt en línia amb les dels populars polonesos.
Al final, el Govern de la primera ministra Mette Frederiksen és un dels que tenen discursos més militaristes d’Europa. Per exemple, entre els punts en què es concentrarà aquesta presidència hi ha el fet d’impulsar el programa milionari per activar indústria de defensa europea, els nous instruments per accedir a préstecs, augmentar la pressió sobre Rússia –encara queda pendent que Eslovàquia aixequi el seu veto sobre el 18è paquet de sancions– o la col·laboració amb la indústria militar ucraïnesa i l’impuls del procés d’adhesió d’aquest país al bloc comunitari.
Copenhaguen, aliat de Meloni en migració, impulsarà les carpetes per accelerar les deportacions
Dinamarca, que ha ampliat el servei militar per a les dones, serà el primer país que du a terme la producció conjunta d’armes amb Ucraïna. Aquesta voluntat per avançar en defensa serà determinant també perquè estan a punt d’arrencar les sempre confuses discussions per al pròxim Marc Financer Plurianual, el futur pressupost europeu entre el 2028 i el 2034. Copenhaguen ja ha deixat clar que s’ha de tenir en compte el nou context de seguretat.
“El més important és rearmar Europa. Aquesta és la meva posició i la meva conclusió. Si Europa no és capaç de defensar-se a si mateixa, llavors en algun moment s’haurà acabat el partit. Totes les altres prioritats i discussions s’han de situar després”, va avisar Frederiksen a Copenhaguen, davant la presidenta del Parlament Europeu Roberta Metsola.
Aquesta setmana la seva agenda és ocupada. Demà rep a Aarhus, on es realitzarà la cerimònia oficial d’obertura, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i tot el seu col·legi de comissaris.
A Brussel·les els diplomàtics danesos són considerats pragmàtics, una fama que els serà necessària durant aquesta presidència –que s’acaba el 31 de desembre– sobretot per adaptar-se als cops que vagin arribant des de la Casa Blanca. Dinamarca, pendent de les amenaces trumpistes sobre Grenlàndia, serà també qui haurà de recollir la unitat entre els Vint-i-set per a l’acord comercial a què haurien d’arribar en qüestió de dies Brussel·les i Washington.
Una altra qüestió en què la socialdemòcrata Dinamarca recorda Polònia és en el rebuig de la immigració, i Frederiksen s’ha aliat en diverses ocasions amb Meloni per impulsar les repatriacions. Com va confirmar l’ambaixador danès davant la UE, Carsten Gronbech-Jensen, una altra de les seves metes per a la presidència serà avantatjar les carpetes que tenen a veure amb l’enduriment de mesures per deportar els migrants, com la “directiva de retorns o la llista de tercers països segurs”.
