El juny s’ha acabat amb una aclaparadora i asfixiant onada de calor que ha deixat funestos rècords darrere seu. El Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’ Institut Carlos III de Madrid ( ISCIII) ha comptabilitzat 43 persones mortes per aquestes causes només a Catalunya. De fet, aquestes defuncions van tenir lloc durant els últims nou dies de juny, ja que fins al dia 21 no se n’havia registrat cap.
Els dies més letals van ser el 26, el 27 i 28, amb 8 morts cada dia atribuïbles a la temperatura, i el 29 i el 30, amb 7 cada un. Per edats, 21 dels 43 morts tenien més de 85 anys, 11 corresponen a la franja entre 75 i 84 anys, 5 entre els 65 i els 74, 4 entre els 45 i els 64, i un entre els 15 i els 44. Per sexe, van morir 22 dones i 21 homes.
Cal tenir en compte que el juny del 2024 no hi va haver cap mort a Catalunya per aquesta causa, i que les 43 d’aquest any superen les 30 que hi va haver el juliol del 2024; però es queden lluny de les 196 que hi va haver l’agost d’aquell mateix any.
Com a detall, cal destacar que el gener del 2025, a Catalunya, van morir 232 persones per causes atribuïbles a la temperatura.
Catalunya és, segons les xifres de MoMo, la quarta comunitat on han mort més persones per causes relacionades per la calor. Davant hi ha Andalusia, amb 48; Madrid, amb 52, i Galícia, amb 77.
Aquest ha estat el tercer juny amb més morts per causes atribuïbles a la calor: ha causat 380 morts a tot Espanya, lluny dels 828 registrats el 2022 o els 1.000 del 2017. El juny del 2024 va ser molt més benèvol i a tot Espanya només hi va haver 32 morts atribuïbles a la temperatura, deu vegades menys que aquest any.
La dada del 2017 s’explica per l’onada de calor que va tenir lloc entre el 13 i el 21 de juny. Aquella vegada, els dos primers dies de l’episodi de temperatures per sobre del que és habitual es van registrar 52 morts per calor, la xifra més alta si s’observen els dos primers dies de les quatre onades de calor que han tingut lloc el juny aquesta última dècada. En total, la més letal va ser precisament la del 2017, amb 527 defuncions en els nou dies que va durar.
El segon any amb més morts per calor va ser el 2022. Aquella vegada la primera onada de calor va arribar al voltant del 10 de juny. Els termòmetres van arribar als 40 graus, i va ser l’inici d’un mes que es va acabar convertint en un dels episodis d’altes temperatures més llargs, que va causar un excés de morts de
828 persones.
Els experts que fan aquest seguiment destaquen que “la majoria de les morts atribuïbles a l’excés de calor es concentren el juliol i l’agost”. En total, a Espanya l’any passat, durant el període estival, es va registrar una mortalitat atribuïble a la temperatura de 2.012 persones.
Per obtenir aquests resultats, l’equip treballa amb un model matemàtic que identifica les
desviacions de mortalitat diària observada respecte a l’esperada segons les sèries històriques.
Per fer aquesta estimació es disposa de la informació de les defuncions diàries que envia el registre civil i es tenen en compte llindars de temperatura d’impacte en la salut preestablerts pel Ministeri de Sanitat i que són diferents per a cada província, explica Diana Gómez Barroso, responsable del sistema MoMo, del Centre Nacional d’ Epidemiologia.
Els experts consideren que no es pot parlar d’un punt negre o zona de més risc de mort per calor. Tampoc no es pot inferir que a les zones més caloroses d’ Espanya hi hagi més morts per calor. “No hi ha un patró gaire clar en aquest sentit, però sí que s’ha observat que a les zones que limiten amb el mar tenen unes temperatures més suaus i no tenen tanta mortalitat; però això és una cosa que depèn de l’any i d’altres factors. No hi ha un patró fix establert”, indica per la seva banda Inmaculada León Gómez, tècnica superior del Centre Nacional d’ Epidemiologia. Amb tot, sí que es tendeix a considerar que a les zones limítrofes al mar, aquest pot ser un factor que alleuja la calor extrema i pot actuar com a autodefensa. Les dades ofereixen informació per províncies i, per tant, “no podem assenyalar amb més precisió” a escala comarcal, afegeix Inmaculada León.
Cal tenir en compte, per exemple, que tot i que hi hagi altíssimes temperatures a Sevilla o Còrdova, moltes vegades no se supera el llindar d’impacte en salut en aquestes províncies, recorden aquestes expertes.
Els que pateixen més la calor mortal acostumen a tenir una malaltia de base
Els que pateixen més la
calor excessiva i que fins i tot els pot provocar la mort solen ser persones que tenen algunes afeccions, com ara problemes respiratoris o afeccions cardiovasculars. “Normalment, aquesta mort prematura la pateixen
sectors de la població vulnerables, i, sobretot, aquestes defuncions es donen entre les persones més grans de 75 anys”, afegeix Diana Gómez Barroso. Per tant, al darrere “hi ha una malaltia de base”, afegeix. “En
el cas de les persones joves i sanes és més difícil que hi hagi aquesta mort, llevat que tingui lloc un cop de calor, i això és una altra cosa”.
