Fa exactament 40 anys, el març del 1985, l’atenció primària de Catalunya experimentava una reforma radical amb un reial decret per mitjà del qual es va crear el model vigent. Però la societat ha canviat en factors com les necessitats sanitàries de la població o el perfil dels professionals i han aparegut símptomes d’obsolescència en el model. Administració, sanitaris i pacients coincideixen en la necessitat d’una reformulació per preservar i enfortir la porta d’entrada a la sanitat pública.
Adeu CAP (centres d’assistència primària), hola CSIR (centres de salut integral de referència). El Govern va aprovar ahir un acord per mitjà del qual s’autoritzen les reformes necessàries per a la primera fase del desplegament dels CSIR. Un total de 27 equips d’atenció primària de les deu regions sanitàries catalanes, seleccionats pel Departament de Salut d’entre 116 aspirants, posaran en marxa immediatament el nou model organitzatiu que ha de proporcionar avantatges tant als usuaris com als treballadors. Els CSIR són la principal mesura proposada per Cairos, el grup d’experts encarregat de la transformació del sistema per garantir-ne l’eficàcia i la sostenibilitat. Les seves experiències seran avaluades trimestralment i d’aquí un any es durà a terme un examen final per decidir quines de les mesures posades en funcionament es poden extrapolar a tots els ambulatoris.
La primària actuales va crear fa 40 anys; les necessitats de la societat han canviat notablement
“Un punt molt important, i que representa un canvi, és que als equips se’ls dona una autonomia organitzativa i de l’administració dels seus propis recursos”, explica Elisabet Descals, directora d’atenció primària de l’ Institut Català de la Salut (ICS). Cada equip CSIR durà a terme el seu projecte singular, amb objectius com ara la desburocratització de la demanda, la potenciació de les competències dels professionals treballant amb equips multidisciplinaris, l’augment de la integració i la comunicació amb els hospitals i l’atenció intermèdia, l’ús de noves tecnologies o, molt important, el mesurament del nivell de satisfacció dels usuaris.
“En aquesta casa que vam crear fa 40 anys hi havia més gent jove. Ara hi ha més envelliment i, en conseqüència, més cronicitat; els professionals són diferents, han canviat les tecnologies...
Els fonaments de l’edifici són bons, però han passat 40 anys i ha canviat tot: és lògic que calgui donar una mà de pintura o reformar la cuina”, il·lustra Manel del Castillo, president de Cairos, el grup inspirador de la transformació del sistema sanitari, format per 12 experts de reconegut prestigi).
Segons la seva opinió, les reformes no passaran desapercebudes. La població, sosté, apreciarà un model més preventiu, més integrat i més orientat a resultats. “D’aquí uns anys, si això funciona, tindrem una atenció primària i unes consultes hospitalàries més accessibles (perquè hi haurà prou oferta de primeres visites per poder complir els terminis de garantia), tindrem més suport sanitari a les residències, una millor gestió de la dependència amb atenció domiciliària”. El grau de satisfacció dels pacients es mesurarà mitjançant Net Promoter Score ( NPS).
Per la seva banda, els professionals percebran la transformació en indicadors com ara una millor gestió del medicament, ràtios de pacients més ajustades, retribucions en funció de la xifra de pacients assignada i de funcions extraordinàries, o una orientació més enfocada als resultats. D’aquí un any, els 27 CSIR –“laboratoris en viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció”, defineix el Departament de Salut– calibraran el nivell de satisfacció i qualitat de vida dels seus professionals.
