La justícia gallega ha fet un pas endavant en la consolidació del dret a la desconnexió digital: una sentència del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia ( TSXG) ha condemnat una empresa energètica per enviar correus de treball a una empleada de baixa. Espanya és un dels pocs països europeus que garanteixen el dret a la desconnexió dels treballadors, segons estableix la llei orgànica 3/2018.
França va ser pionera a l’hora de legislar, el 2016, sobre aquesta qüestió. Bèlgica s’ha pujat recentment al tren i ha aprovat una llei per als funcionaris públics i les empreses de més de vint membres. La llei espanyola no fixa diferències en funció de la mida de les plantilles o la titularitat de les empreses: “Tots els treballadors i els empleats públics tindran dret a la desconnexió digital” i no contestar correus, trucades, videotrucades o qualsevol comunicació digital fora de l’horari laboral.
Els patrons no poden pretendre que els seus treballadors “estiguin disponibles en qualsevol moment”
Però ara els jutges gallecs han enviat un avís a navegants i recorden que la llei no empara únicament el dret a no contestar, sinó sobretot a no ser molestat, és a dir, imposa silenci a les empreses. El cas afecta Greenalia, “una productora independent d’energia exclusivament amb tecnologies renovables”, i una treballadora, tècnica de gestió, que va estar diverses vegades de baixa per estrès i per un trastorn d’ansietat.
Els problemes d’aquesta professional (amb contracte indefinit i un bon sou) van augmentar i al final ella mateixa va demanar la marxa voluntària. Posteriorment va presentar dues reclamacions laborals. Una, que va ser desestimada, instava al pagament de gairebé 8.000 euros en concepte d’hores extraordinàries no abonades. La segona reclamació, al contrari, sí que va ser acceptada.
Arran d’aquesta demanda, un jutjat social va condemnar l’empresa a indemnitzar-la amb 1.500 euros “en concepte de danys i perjudicis” per vulnerar el seu dret a la integritat física i moral, així com per atemptar el seu dret a l’honor i a la dignitat. L’empresa va recórrer davant l’òrgan superior, el TSXG, on n’ha rebut una de freda i una de calenta.
L’Alt Tribunal entén que, en efecte, no s’ha vulnerat la integritat física i moral de ningú, però sí que hi ha hagut un atemptat al dret a l’honor i a la dignitat, per això manté la indemnització. No és una suma alta, raonen els mateixos magistrats, però obre una porta important si la resolució, contra la qual es pot presentar un recurs de cassació davant el Suprem, estableix jurisprudència.
Greenalia afirmava que els correus a la reclamant formaven part d’“un fil creat anteriorment i el contingut del qual anava dirigit a altres persones”. A més, no se li va demanar “una resposta immediata”. Els seus arguments s’han desestimat perquè, conclou el tribunal, el dret a la desconnexió “no només està vinculat al dret a no respondre a l’empresa, sinó també al deure d’abstenció de l’empresa a posar-se en contacte amb el treballador”.
La sentència (que es pot llegir al nostre web) insisteix que la treballadora va rebre les comunicacions fora del temps de feina, ja que el seu contracte estava llavors en suspens per la incapacitat laboral, prèviament diagnosticada. “A més d’això –insisteix la sentència– la causa de la incapacitat era un trastorn d’ansietat”.
I l’ansietat “és una malaltia psíquica” que agreuja la ingerència en un dret que hauria de ser irrenunciable. Els correus a deshora, i més en aquesta situació, intranquil·litzen el receptor, “el cosifiquen i menyscaben la seva dignitat”. Les empreses no poden pretendre que els seus treballadors, diu el TSXG, “estiguin a la seva disposició en qualsevol moment de les seves vides, incloent-hi les baixes, per atendre o rebre comunicacions corporatives”.
