El Santander es va creuar ahir finalment en la cursa del BBVA darrere el Sabadell. Es podria dir, un altre cop. El banc presidit per Ana Botín segueix les passes del seu pare, Emilio, i que es resumeixen en el fet que no perd cap licitació quan ha decidit llançar-se. Una doctrina que considera l’ Excel un element important, però ni de bon tros el determinant per valorar el preu quan un té clar l’objectiu.
Just la contrària de la que aplicava el predecessor de Carlos Torres a la presidència del BBVA, Francisco González, de pràctica molt cautelosa o conservadora, consistent a intentar comprar sempre al preu més baix, que va portar González a quedar endarrerit, a molts cossos, de l’etern competidor. Sempre considerava el preu una variable subordinada de l’objectiu principal, cobrar-se la peça.
Un cop més, el líder de la banca espanyola sembla que treu profit de les tribulacions de l’etern aspirant
Ara, aquesta doctrina s’ha aplicat en una operació que, a més del rendiment financer que el Santander espera obtenir amb la compra del TSB britànic, suposa un obstacle objectiu, insalvable o no és una cosa que encara cal veure, per a l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Una vegada més, el líder de la banca espanyola sembla treure profit de les tribulacions de l’etern aspirant a una certa paritat. “Si necessites un amic, compra’t un gos”, com aconsellava Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street .
Els efectes de la venda, per una xifra molt més alta que l’especulada, sobre el desembarcament del BBVA al Sabadell són motiu de debat des de fa dies.
Tècnicament, el BBVA només hauria de restar la venda del valor que atribuïa a aquesta participació en el Sabadell i ajustar l’oferta consegüentment. Elevant la proporció d’efectiu sobre les accions, ja que ara en lloc d’un banc al Regne Unit el Sabadell tindria diners en caixa, a disposició dels nous propietaris si l’opa triomfés.
Però, esclar, Josep Oliu, el president del banc català, ja ha anunciat que destinarà la major part, 2.500 milions, a dividends, més del doble de l’anunciat per a aquest any, que ja suposava un enorme augment. Els accionistes que podran cobrar aquest superdividend hauran de tenir les accions del Sabadell en el moment en què la venda culmini, és a dir, haurien d’haver rebutjat l’opa.
Ara, la direcció del Sabadell podrà argumentar que la promesa de continuar oferint grates sorpreses dineràries es confirma cada dia que passa. A més, només amb la venda del TSB ha materialitzat més d’un terç del valor total del que ofereix el BBVA per tot el banc. Una confirmació, diuen des de Sant Cugat, que Torres no els ofereix el que val.
Des de l’altra banda, els que defensen que a l’opa encara li queda molt d’oxigen, s’apunta que les limitacions imposades pel Govern, que podrien complicar la realització de la major part dels 850 milions de sinergies esperades, representen un percentatge mínim, gairebé negligible, en una operació de més d’11.000 milions. El joc del gat i la rata continua. I ja veurem quantes voltes més ha de fer encara.
