Un home que va viure fa gairebé 5.000 anys a l’ antic Egipte, en l’època en què es va construir la primera piràmide a Sakkara, tenia avantpassats que havien arribat de Mesopotàmia. Així ho demostra l’anàlisi del primer genoma complet d’una persona de la civilització egípcia, un èxit que els especialistes en ADN antic havien intentat sense aconseguir-ho des de fa 40 anys.
La troballa, presentada ahir a Nature , demostra que els intercanvis entre Mesopotàmia i la vall del Nil en les albors de l’ antic Egipte no van ser només comercials i culturals, sinó que també van comportar una migració de persones.
Els contactes dels egipcis amb els sumeris no van ser només culturals i comercials, sinó també genètics
El genoma correspon a un home, ja que té el cromosoma Y. Probablement tenia uns 60 anys quan va morir, potser una mica més, segons es dedueix del desgast de les dents i dels signes d’artrosi als ossos. “Era increïblement vell per a l’època”, va explicar dimarts en roda de premsa Joel Irish, coautor de la investigació de la Universitat John Moores de Liverpool.
Els ossos, d’entre 4.500 i 4.800 anys d’antiguitat, corresponen a la transició entre el període arcaic i l’ imperi antic, als inicis de la civilització egípcia. L’anàlisi de l’esquelet indica que l’home passava gran part del temps sobre una superfície dura, amb les mans i els braços estesos i amb el cap mirant cap a baix. Probablement era terrissaire, ja que el desgast dels ossos indica que devia treballar amb un torn, un avenç procedent de Mesopotàmia que es va introduir a Egipte en aquella mateixa època.
Va ser enterrat en una urna de ceràmica dipositada al pendent d’un turó a Nuwayrat, 265 quilòmetres al sud del Caire, cosa que va facilitar que el seu ADN es conservés en prou bon estat per seqüenciar-ne el genoma complet. Al contrari, tots els intents de recuperar genomes complets de mòmies han estat infructuosos, perquè l’ADN es degrada amb la calor. Només s’han obtingut seqüències de tres genomes més de l’ Antic Egipte, tots incomplets i corresponents a l’època final de la civilització.
L’home havia tingut una dieta omnívora i de petit s’havia alimentat de plantes i animals típics d’ Egipte en l’ antiguitat, com ara blat i ordi, segons es desprèn de l’anàlisi isotòpica de les dents. “Tots els resultats són consistents que havia crescut en el clima sec i àrid de la vall del Nil”, escriuen els investigadors a Nature .
Però l’anàlisi del seu genoma indica que una part dels seus avantpassats procedien de Mesopotàmia. Concretament, el 20% del seu ADN ve d’aquesta regió, on llavors prosperava la civilització sumèria. L’altre 80% és d’origen nord-africà, cosa que indica que podia descendir de poblacions autòctones de la vall del Nil, o bé d’avantpassats arribats d’altres regions del nord de l’ Àfrica. El genoma no presenta cap herència recent de poblacions de l’ Àfrica subsahariana.
L’anàlisi “ens permet tenir per primera vegada una visió de l’ascendència genètica de la gent de l’ antic Egipte”, va declarar en la roda de premsa Adeline Morez, primera autora de la investigació, de l’ Institut Francis Crick a Londres. Segons Morez, “el més probable” és que “la barreja genètica entre Mesopotàmia i l’ antic Egipte comencés uns 5.000 anys abans que visqués el nostre individu” i es prolongués “durant centenars o milers d’anys”. Però va advertir que la seva anàlisi es basa en un sol individu i que caldrà analitzar més genomes de l’ antic Egipte per tenir una visió més completa.
