El MNAC no tira la tovallola. Malgrat la sentència inapel·lable del Tribunal Suprem que el condemna a tornar les pintures murals al monestir de Sixena, el museu farà tot el que pugui perquè l’obra es quedi a Barcelona. En la seva primera compareixença pública des que es fer pública la resolució judicial, el seu director, Pepe Serra, ha insistit en la “incapacitat tècnica de complir la sentència sense sotmetre l’obra a un alt risc de danys”. I aquesta és la raó per la qual, assegura, el patronat del museu ha decidit esgotar la via legal i, una vegada rebin l’ordre d’execució forçosa, que el Govern d’ Aragó va sol·licitar a la jutgessa, presentaran un escrit d’oposició en què adjuntaran nous informes tècnics i científics que desaconsellen el trasllat, i que han estat elaborats tant per especialistes del MNAC com per prestigiosos experts internacionals, com ara la presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural d’ ICOMOS, Simona Sajeva, que ja el 2016 va signar un informe que concloïa que “el trasllat resulta impossible de dur a terme sense fer malbé irremeiablement i d’una manera objectiva les pintures”.
Defensar que no és possible fer el trasllat a causa de la fragilitat de les pintures no és una simple opinió o una intuïció, assegura Serra. “Tampoc una tàctica dilatòria per guanyar temps o una trampa per no complir la sentència, sinó un fet “avalat científicament”. “No s’hi val dir a la tele que sí que es pot, el més important és fer informes, firmar-los i acceptar responsabilitats”, assenyala. Per part del MNAC, avança, és el que faran els especialistes del grup de treball format per la seva cap de conservació, Carme Ramells, i experts en la matèria nomenats per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. Encara no hi ha càlculs sobre el cost de l’operació, però “estaríem parlant d’una quantitat de sis xifres”.
Comparar Sixena amb els marbres del Partenó és “frívol i irresponsable”, diu en al·lusió a Borja-Villel
“És un embolic gens agradable i la nostra és la posició més incòmoda”, lamenta Serra, que com a director de la institució s’enfronta amb el dilema de cometre el possible delicte de no preservar un bé d’ interès cultural o desobeir la sentència. Descartada la segona, el cert és que “ vivim una tríada molt perversa, perquè el museu és el culpable, el que ha de complir la condemna, el que ha de preservar el bé i alhora protegir jurídicament els seus equips”. En aquest sentit, tant els informes tècnics ja presentats com els que faran arribar al jutjat en el futur pretenen també salvaguardar el personal del museu que, en última instància, serà el que haurà de desmuntar i restituir les obres a la sala capitular del monestir dels Monegres. En el cas que pateixin danys, “podrem demostrar que havíem advertit del risc, de manera que els nostres especialistes quedarien exonerats”. Però és que, a més, afegeix, és impossible traçar un pla de trasllat sense saber les condicions del lloc de destinació. “No en sabem res”, assegura. “No tenim ni idea de com la volen reinstal·lar i la nostra responsabilitat també és garantir el seu futur”.
Serra també ha volgut recuperar el relat de la història de les pintures rescatades després de patir un incendi el 1936. “I vull ser contundent: en cap cas no es pot parlar d’espoli ni de res semblant. Va ser un rescat patrimonial en temps de guerra, en circumstàncies difícils, en un context en què no es poden prendre decisions d’una manera ordenada ni col·legiada. I des d’aquí es restaura i es conserva, posant-la en relleu i fent-la accessible a un públic universal. I això és fonamental, perquè sense aquell rescat avui no estaríem parlant d’aquestes pintures, perquè no existirien”.
En aquest sentit, va qualificar de “frívoles i irresponsables” unes declaracions de Manuel Borja-Villel en què assenyalava que el MNAC feia servir els mateixos arguments que el Museu Britànic per no tornar els marbres del Partenó.
