No nacionalitzar, sí racionalitzar
Oreskes nega que la nacionalització de l’energia pugui solucionar el desafiament del canvi climàtic, però demana la racionalització dels combustibles fòssils per evitar que en benefici d’uns quants es degradin béns de tothom com són l’aire, l’aigua i el clima del planeta. Escoltant-la s’entén per què Harvard amb la seva defensa a ultrança de la racionalitat científica s’ha convertit en enemiga dels MAGA del Trump de “ Drill, baby, drill” (perfora, nen, perfora). Només demana que al seu país es reconegui, com a Europa, que el capitalisme té els seus límits i que s’ha de conciliar amb l’interès comú, començant per la salut pública perquè no ens morim de calor abans que aquestes decisions depenguin dels nostres fills. I per garantir la seva llibertat d’investigar va renunciar a rebre fons de l’Administració ja fa anys. Ara Trump els hi retiraria.
Com convèncer-nos que el canvi climàtic no existeix?
Creant dubtes. És més fàcil estendre el dubte que la certesa. I l’argument clau de la indústria insalubre és la llibertat.
Llibertat enfront de prohibició?
Ja ho vam veure amb el tabac: davant l’argument de la salut de tots, s’oposava la llibertat de fumar d’alguns...
Al final, són llibertats en conflicte?
Ho veu? Ja hem generat el dubte entre dues llibertats, quan el rellevant és el dret de tothom a la salut i a un planeta habitable.
Hi ha científics seriosos defensant el dret a contaminar o a fumar?
Doncs n’hi ha, sí.
Comprats per les tabaqueres i tota mena d’empreses contaminants?
No només. Hi ha científics seriosos que han fet seu l’argument de la llibertat d’explotar per a pocs el que és de tots.
En economia és el cas clàssic de privatitzar els beneficis i externalitzar costos.
Però es camufla amb la bandera de la llibertat: llibertat de vendre productes insalubres, perquè n’hi ha per consumir-los i publicitar-los; llibertat de no pagar impostos; llibertat de no vacunar-se...
Llibertat privada que perjudica les de tots? Si tu no et vacunes, tots ens contagiem.
És la bandera que avui els EUA venen al món: el “renaixement de la llibertat” en un moviment antiestatalista i individualista.
Qui ho defensa i com?
Hem parlat de la llibertat com a excusa per als antivacunes, la indústria del tabac o dels combustibles fòssils... Tots coincideixen que la prohibició –l’Estat– és l’enemic.
Però la llibertat per si sola pot ser dolenta?
Mai. El que passa és que la llibertat sense informació rigorosa i contrastada per la ciència no és llibertat. I les indústries insalubres volen confondre’ns perquè no en tinguem.
Hi ha una indústria de la confusió?
I funciona a molts nivells. El més obvi és la publicitat i el màrqueting amb aquestes consignes trucades de llibertat per danyar la nostra salut....
En quins altres nivells actua?
Veia vostè La casa de la pradera ?
Era un nen i la trobava molt cursi.
Doncs, en canvi, tenia una intenció que no era gens cursi: fomentar l’individualisme nord-americà en lloc dels serveis públics...
No és una teoria conspiradora?
El llibre que va inspirar la sèrie de televisió va vendre 40 milions de còpies arreu del món. Recordarà que els Ingalls...
Els Ingalls! Mary Ingalls, invident! I el seu pare, Charles Ingalls, un sant baró!
Tota una família que sense suport de l’Estat triomfa i és feliç a l’última frontera del salvatge Oest americà.
No venia més el cow boy de Winston?
Les històries de La casa de la pradera van ser escrites com paràboles libertarian, que avui serien MAGA, per Rose Wilder Lane, bona amiga de Herbert Hoover i de Howard Pugh, president de la Sun Oil Corporation.
El molt conservador president Hoover patrocinant un llibre infantil?
Perquè anunciava que treballant de valent i amb una família unida es podia vèncer la ceguesa sense ajuda de l’Estat. I era fals, per començar, perquè els Ingalls ocupaven territori del qual havien estat expulsats els nadius amb la molt estatal ajuda de l’exèrcit.
L’actor Michael Landon era el bon pare.
I patriarca benèvol i lluitador. Tot falsedats, perquè la veritable família Ingalls va fracassar en realitat i va haver d’abandonar la casa de la pradera a l’Oest.
Finalment: si vols, no sempre pots?
Aquesta és la realitat; però la sèrie i el llibre volien convèncer-nos que si fracasses la culpa és només teva, i que els qui tenen milions és perquè se’ls han guanyat i els mereixen. Aquesta ideologia acabava sent diners per a unes quantes empreses.
Com?
A Europa l’electricitat sempre es va entendre com un servei públic; però als Estats Units
va ser sempre privat...
Des d’ Edison mateix.
Però les xarxes no cobrien les àrees rurals ni les més pobres, perquè no donaven beneficis a les elèctriques... Les grans ciutats, sí.
Els pobres no es queixaven?
Molt. Tant que les elèctriques van pagar
una campanya de desinformació als editors perquè als textos escolars es destaqués l’èxit del lliure mercat i la competència entre empreses privades.
Quines empreses?
Westinghouse o General Electric entre
d’altres, van pagar aquelles edicions de llibres de text.
En té proves?
Moltes, com els rebuts que els va donar la meva universitat, Harvard, per cursos en què es defensava que la xarxa elèctrica fos privada. Però no demano que es nacionalitzi cap servei, només que es protegeixin els béns públics com l’aigua i l’aire i el clima.
