El va brodar el primer dia Espanya, que té un petit problema i és que la realitat comença a desmentir a la versió oficial. Els seus fets passen per sobre de les seves declaracions. La selecció espanyola pretén fugir de l'etiqueta de favorita a l'Eurocopa per no carregar-se d'excessiva pressió des del principi però la seva carta de presentació diu al contrari. Ara mateix la roja és candidata, aspirant i potser l'aposta més clara i lògica.
Potser volien anar més de tapades, avançar d'incògnites com va succeir en el Mundial fa dos estius però no hi ha manera de passar desapercebuda després d'una actuació colossal com la de la seva estrena a Berna. No es pot passar de puntetes quan s'entra en un torneig com un elefant en una terrisseria. Així d'estrepitós va ser el debut d'Espanya, que als 8 minuts ja guanyava 2-0 i al descans se'n va anar amb un 4-0 que ho deixava tot clar.
El futbol d'Espanya és transparent i translúcid i parla per si mateix. Les jugadores de Montse Tomé són a Suïssa per guanyar el trofeu que els falta. No hi ha marxa enrere ni valen mitges tintes ni més trompe-l'oeils.
Portugal ho sap perquè el va patir en la seva pròpia pell. La resta de rivals estan més que avisades. El partit de l'estadi Wankdorf va servir perquè Espanya es tragués la careta. Va descobrir les seves veritables intencions. Va a totes i sembla que està un pas per davant que moltes seleccions.
La roja es va lluir, es va exhibir i va golejar. Va demostrar el seu potencial. I el millor és que ho va fer sense poder explicar amb Tast Coll, que no es va recuperar a temps, a la porteria, Irene Paredes en la defensa i Aitana Bonmatí, debilitada per la meningitis vírica i que va tenir 15 minuts al final, en la creació. Gairebé res. A qualsevol equip se li treu a l'actual Pilota d'Or, a la seva capitana i a la seva portera titular i es ressent, per força, baixa les seves prestacions. Són tres baixes estructurals, tres peces bàsiques. Però Espanya amb prou feines va notar les absències de tres campiones del món que es presumeixen que seran molt importants també en aquest torneig. Així de llançada va.
Van jugar Nanclares sota pals, María Méndez com a central al costat d'Aleixandri i Vicky López com interior dret. No tenen el mateix nom i prestigi però el van brodar, sobretot la jove migcampista del Barcelona.
Les que sí que van sobrades de qualitat i de renom són Mariona Caldentey i Alèxia Putellas. A elles no fa falta descobrir-les, són molt conegudes i van fer justícia a la seva fama. Són estrelles i com a tals van exercir. La mallorquina de l'Arsenal va ser present a gairebé totes les accions de perill i va repartir dues assistències. La de Mollet, que tornava a una Eurocopa després de perdre's de forma cruel l'anterior, va tornar per la porta gran amb un gol de bandera per a
No va perdre el temps el combinat espanyol que amb prou feines va trigar 90 segons a posar-se per davant i tombar el pla de cinc defenses de Neto i Portugal, ja minvat d'inici per no tenir disponible a Kika Nazareth. Espanya ha trobat a Esther González una de les golejadores més en forma del continent. La davantera del Gotham està en ratxa i gairebé tot el que toca l'envia a la xarxa. En l'àrea va controlar amb el pit una tramesa llarga i bombejat d'Olga Carmona. La maniobra va despistar Fátima Pinto que no va veure on era la pilota, el que va permetre a Esther posar el peu el just per superar la mitja sortida de la portera Pereira.
Però és que, com fan els equips grans, el combinat de Tomé no va deixar que el seu rival reaccionés. Gairebé immediatament, i per l'altra banda, va arribar el 2-0. Ona Batlle va obrir per a Mariona, que de primeres, va ficar la pilota al cor de l'àrea petita, on va entrar des de darrere Vicky López per empènyer a la xarxa en el seu primer torneig continental.
No es podia tenir més enganxada, dues arribades i dos gols. El resultat ho deia tot però el domini d'Espanya no es va acabar. Lluny de conformar-se, les arribades a l'àrea lusitana se succeïen perquè la pressió alta de la selecció era asfixiant. Quan no recuperava Patri, ho feia Ona Batlle. I quan no robava Vicky López, ho feia Mariona. Alèxia va poder marcar el tercer a passi de Vicky, però se li'n va anar fora per poc, mentre que Pina es va quedar amb les ganes per culpa dels guants de Pereira després d'una triangulació magnífica amb elles dues.
No va deixar d'intentar-ho Espanya i la recompensa va arribar en una acció de moltíssima qualitat quan Mariona li va enviar un passi per dalt a Alèxia, que va retallar Fátima Pinta en una finta majestuosa per batre la portera lusitana amb tota la tranquil·litat del món.
I de nou, tot seguit, el quart, amb certa fortuna i molt olfacte d'Esther. El centre-xut de Pina va donar al pal i a la pilota va ser directe al peu de la 9, que va marcar sense oposició, igual que Espanya estava jugant a plaer.
Aquest era un ritme impossible de mantenir en la segona part, malgrat que Tomé va refrescar tot l'atac amb Athenea, que va entrar en el descans, Paralluelo i Martín-Prieto, que va ser la que va arrodonir la golejada al marcar el cinquè de cap després d'un gran centre des de l'esquerra de Salma Paralluelo. Una estrena immillorable a Suïssa.
