Si algú es pensava que després de la cimera de l’OTAN a la Haia Europa aparcaria durant un temps la pressió per al rearmament i la defensa d’ Ucraïna, hi ha senyals contraris. Tot just una setmana després, Dinamarca, amb un dels discursos més militaristes del Vell Continent, ha assumit la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, i deixa clar que pensa aprofitar aquesta llotja els pròxims sis mesos per impulsar la inversió massiva en defensa i impedir qualsevol temptació d’oblidar la defensa d’ Ucraïna.
“Si no som capaços de defensar el nostre continent, qui som com a europeus?”, va dir la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que va estrenar la presidència danesa fent costat al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de les últimes males notícies que han arribat dels Estats Units. La presidència danesa comença amb les notícies de l’abrupte bloqueig de l’enviament de certes armes a Kíiv i mentre Rússia intensifica els atacs a infraestructures civils i militars ucraïneses.
Per escenificar el compromís amb Ucraïna, les celebracions a Aarhus van tenir un convidat especial. Zelenski hi va aterrar per sorpresa al migdia i va anar al castell de Marselisborg, residència d’estiu adorada per la reina emèrita Margarida. “Comptem que el suport nord-americà continuï, però hi ha coses que malauradament Europa avui no té”, va lamentar Zelenski, a l’hora de parlar de les bateries Patriot. “D’aquí uns dies espero parlar amb Trump d’això”, va apuntar. El president dels EUA també té una altra trucada planejada amb Putin. Sobre aquesta qüestió, l’ucraïnès es va limitar a comentar que “no tenen gaires coses en comú”.
Frederiksen ja ha avisat que, “si els Estats Units decideixen no aportar a Ucraïna, serà un seriós revés per a Ucraïna, per a Europa i per a l’OTAN”. “La guerra no va només d’ Ucraïna, sinó també sobre el futur d’Europa”, va sostenir la mandatària danesa, que ahir va rebre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, António Costa, i tot el col·legi de comissaris a Aarhus, la segona ciutat del país –i coneguda com la ciutat dels somriures–, per a la posada de llarg oficial del semestre danès.
El líder ucraïnès diu que espera parlar amb Trump de la suspensió de l’ajuda militar
“No confio ni un segon que Putin es vulgui aturar a Ucraïna”, va advertir la líder danesa. Una altra prioritat de la presidència és provar de materialitzar algun avenç en el procés ucraïnès d’adhesió a la UE, malgrat que les resistències d’ Hongria compliquen –i molt– l’afer, atès que és una qüestió que requereix unanimitat. Copenhaguen promet que farà tot el que pugui per persuadir el Govern de Viktor Orbán.
La primera ministra Frederiksen està guanyant amb força influència a Europa. No només perquè és una de les poques representants socialdemòcrates que queden al Consell Europeu, sinó també pel clar discurs d’advertència contra Rússia i perquè lidera, juntament amb la italiana Giorgia Meloni, el front que demana un enduriment més gran de les mesures migratòries.
Tot plegat mentre anuncia sense embuts que ha deixat de pertànyer a l’estricte club dels països frugals, els defensors de l’ortodòxia pressupostària, per passar-se al bloc dels que creuen que la Unió Europea no ha d’escatimar i ha de fer front al complicat panorama en matèria de seguretat a què s’enfronta el bloc del Vint-i-set. Tant és així que, de cara a les intricades discussions que s’acosten sobre el futur pressupost comunitari entre el 2028 i el 2034 –d’aquí uns Von der Leyen ha de presentar les directrius–, Dinamarca sembla que està disposada a tot perquè s’inverteixi més en defensa i, tot i que de primeres no són partidaris d’un pressupost de més mida o que s’emeti deute comú, “no rebutjaran res per endavant”.
Dinamarca no fa broma sobre la seva alarma per amenaça russa. Els seus ministres insisteixen que la intel·ligència del seu país preveu un possible atac de
Moscou els pròxims anys.
Presumeixen de l’acceptació social per haver ampliat el servei militar a les dones i d’un “model danès” per invertir directament en empreses armamentístiques ucraïneses.
La premier danesa aprofita l’escenari europeu per impulsar el rearmament del continent
Però no sempre ha estat així. Fa tres anys només destinaven l’1,5% del PIB en defensa, mentre que ara aquesta quantitat ha augmentat al 3,2%. “La invasió d’ Ucraïna va ser una cridada d’atenció”, va resumir el ministre de Defensa i vice primer ministre danès, Troels Lund Poulsen.
