Semblen bosses de te en miniatura, amb una substància blanca a dins, posades en envasos vistosos. Però no, no és te ni tampoc xiclets. Són bosses de nicotina sintètica, només això, nicotina (no ho confonguem amb l’ snus, que són bosses de tabac i el seu color és marró, que està prohibit menys a Suècia). Algunes contenen la mateixa quantitat que 25 cigarrets. Una manera de ficar-se nicotina al cos (es col·loca a la boca) sense que ningú ho vegi, en senti l’olor o el molesti. Els seus principals consumidors són, segons les autoritats sanitàries, els joves, un sector que ha deixat de banda els cigarrets tradicionals per abraçar els vaporejadors i aquestes bosses de nicotina sintètica, explica Laura del Horno, especialista en prevenció de l’àrea de promoció de la salut de l’ Associació Espanyola contra el Càncer.
Què passa amb aquest producte? Doncs que com que no conté tabac no està inclòs en la regulació sobre el tabac, per tant, no l’afecten les prohibicions que hi ha, de manera que es venen i es consumeixen sense control. Espanya (també França) vol equiparar aquest producte al tabac (també els cigarrets electrònics o vaporejadors), però la indústria els ho està posant difícil.
Algunes bosses contenen la mateixa nicotina que25 cigarrets convencionals
Les totpoderoses tabaqueres estan utilitzant països on poden comprar voluntats per impedir que es donin aquestes prohibicions i regulacions dels productes nicotínics. L’interès de les tabaqueres no és ajudar a deixar de fumar, ni protegir
la salut dels qui fumen acti-
vament o passivament; és
perpetuar les sinergies del seu negoci a compte de la salut pública”, assenyala Raquel Fernández, presidenta de Nofumadores.org, una de les nou organitzacions europees que han denunciat la influència de la indústria del tabac en les institucions de la Unió Europea per impedir que es regulin aquestes bosses de nicotina i els cigarrets electrònics de sabors.
Prova d’això és el que ha passat a Espanya (també França), que va presentar a la UE a primers d’any el seu projecte de reforma de la llei antitabac, que inclou la prohibició dels sabors dels cigarrets electrònics i la reducció al màxim del contingut nicotínic d’aquestes bosses, i va rebre objeccions de sis
països, cosa que ha fet que el termini perquè Europa doni
el seu vistiplau s’allargui tres mesos més. “Aquestes objec-cions tenen com a finalitat
endarrerir i fer descarrilar
mesures per protegir els adolescents i els mateixos fumadors adults que, enganyats, no aconsegueixen desenganxar-se ni del tabac ni del vaporeig”, va sentenciar la presidenta de Nofumadores.org.
Els països que han posat objeccions són Itàlia, Grècia, Suècia, Hongria, Romania i la República Txeca, “tots, beneficiaris d’importants inversions
per part de Philip Morris International, British American
Tobacco i Japan Tobacco International”, assenyalen les oenagés europees que han denunciat les pressions de la indústria.
I en posen exemples, com
els mil milions d’euros que la tabaquera Philip Morris ha invertit en una nova planta de fabricació a Bolonya ( Itàlia), mentre que British American Tobacco va comprometre 500 milions el 2023 per a un “centre d’innovació” a la localitat italiana de Trieste. Des del 2017, Philip Morris també ha destinat prop de 700 milions a una fàbrica de nous productes a Grècia, indiquen aquestes organitzacions, que lluiten contra les pressions de les indústria del tabac.
“A Europa, els fabricants de tabac i nicotina apunten agressivament als consumidors més joves, els menors d’edat inclosos, mitjançant estratègies de màrqueting que imiten campanyes de salut pública. Promocionen les bosses de nicotina com a eines per deixar de fumar, tot i que en realitat aquests productes constitueixen una font clau de beneficis per a la indústria”, insisteix Fernández.
