El somriure d’Alexia, l’alegria de totes

El juliol del 2022 va canviar per sempre la vida d’Alexia Putellas. Llavors presidia el cim del futbol mundial, la Pilota d’ Or era seva, ho seria un altre cop uns mesos després, però l’esplendor del seu futbol no va poder brillar a l’Eurocopa que aquell estiu se celebrava a Anglaterra per culpa d’una greu lesió de genoll. Han passat tres anys i Alexia ja no és la mateixa. Amb el temps, ha recuperat la seva potència i aquest halo de jugadora total que la va portar a ser la millor del món, però per dins, les profundes ferides no han cicatritzat del tot. Amb més força mental que mai per tot el que ha viscut, contra Portugal va fer el primer pas per guarir el dolor que aquella absència li va provocar amb un gol marca de la casa i una actuació imponent.

La de Mollet del Vallès va arribar a Suïssa disposada a reescriure la seva història en el torneig europeu de seleccions. Després del trencament del creuat anterior del genoll esquerre, el seu paper als últims grans tornejos de seleccions havia estat secundari. Al Mundial d’ Austràlia i Nova Zelanda, que va guanyar Espanya, va arribar gairebé sense rodatge després de la recuperació. Les seves sensacions no van ser mai bones i sobre la gespa no va ser protagonista.

A finals del 2023 van tornar els problemes. Un cop en un genoll la va obligar a passar pel quiròfan. Els dubtes sobre si mai podria ser la d’abans van créixer. La pressió, també. Al febrer no va poder ser amb la selecció per aixecar la Nations League. I quan van arribar els Jocs Olímpics encara no havia arribat a la seva millor versió i no va poder refermar-se a l’onze.

Aquest periple de dos anys de recuperació van modificar el seu mètode de treball. La futbolista més mediàtica de la història del futbol espanyol es va convertir també en una obsessa de la preparació i l’alimentació. Aquella resiliència abans que res i davant tots, ha donat els seus fruits. Els seus 16 gols a la Lliga F aquesta temporada i tres més a la Champions League són conseqüència d’una enorme millora tant físicament com mentalment.

I ha tornat a arribar l’Eurocopa, amb els nervis d’un debut que per a ella era molt més que això. Davant la malaltia d’ Aitana Bonmatí, Alexia va acaparar tots els focus. Malgrat les lesions, aquest temps ha reforçat el seu lideratge tant dins com fora del vestidor. Contra Portugal va deixar clar que ara també ho pot fer sobre la gespa. La cirereta a aquella nit tan especial per a ella va ser un gol, el número 35 de la seva carrera en la selecció, d’aquests que només aconsegueixen les elegides. Pel control en cursa, per retallar el rival cap a la cama dolenta, per la pausa amb què va aturar el temps abans de definir, una de les seves grans qualitats malgrat ser una migcampista.

“La mentalitat de com hem sortit ha estat clau. Teníem ganes de començar. Hem fet moltes entrevistes i ara ho havíem de demostrar sobre el camp. Però només és el primer partit”, va dir després del matx.

Alexia va donar tranquil·litat amb el seu gol, era el tercer i sentenciava el partit. Però també perquè l’equip sap que la millor Alexia ha tornat, que ha deixat anar rèmora i no pararà fins a aixecar la primera Eurocopa de la història d’ Espanya.