Donald Trump continua desfermat i va aconseguir firmar ahir en el simbòlic dia de la Independència la seva anhelada reforma fiscal, que afavoreix els més rics i empobreix els més necessitats. El president nord-americà és coherent amb la seva concepció de la vida i de les classes socials i les seves mesures accentuaran encara més les desigualtats. Les grans fortunes pagaran menys impostos i, en l’altre extrem, uns dotze milions de persones perdran la seva assegurança mèdica pública. Dijous, el mateix dia en què s’aprovaven aquestes reformes a Washington, es clausurava la cimera pel desenvolupament de l’ONU a Sevilla, que acaba amb un cert escepticisme perquè l’acord assolit per millorar el finançament del Sud Global no és vinculant per als països participants i hi ha dubtes sobre la seva aplicació. El més significatiu és que els Estats Units de Trump es van negar a participar en la trobada i s’han exclòs de contribuir amb ajut econòmic al pla.
Aquest és el món que tenim. No es tracta de caure en el pessimisme, sinó simplement de fer un exercici de realisme. Com li passa al periodista Robert D. Kaplan que, també aquest dijous, presentava el seu últim llibre Tierra baldía a Barcelona; els seus lectors apreciem que les seves anàlisis de la realitat es tornen cada vegada més àcides i negatives. Ell es defensa al mateix llibre citant un altre autor, Colin S. Gray: “L’optimisme i el pessimisme poden ser actituds perilloses que són subjacents en les polítiques. Però, de les dues, l’optimisme és apte per matar amb més certesa”. La idea és que el pessimisme “pot inspirar una millor estratègia” i l’optimisme “posa en risc l’ordre internacional”.
Doncs siguem pessimistes en aquest bonic cap de setmana de juliol i parlem de Trump. És possible que aquesta vegada s’hagi excedit en les seves mesures. La idea d’empresonar immigrants entendes de campanyes envoltades de caimans a Florida és execrable, però no afecta la butxaca dels votants. En canvi, retallar el programa Medicaid els pot costar als republicans perdre la majoria de la Cambra. Al final, moltes de les decisions que pren Trump van en contra dels seus ciutadans.
Veurem quant de temps resistirà l’economia dels EUA tots aquests sotracs.
