El president Donald Trump va celebrar ahir el 4 de Juliol, dia de la Independència dels Estats Units, festa nacional, com volia: firmant la llei que posa en marxa la seva megareforma fiscal. La “gran i bonica llei”, com la va batejar el mateix Trump, és una realitat després d’un complicat i difícil pas pel Congrés. Al Senat va ser necessari el vot de qualitat del vicepresident J.D. Vance per trencar l’empat a 50 vots, i a la Cambra de Representants, la llei va tirar dijous endavant després de maratonianes sessions forçades pels demòcrates i per un ajustat resultat de 218 vots a favor i 214 en contra.
L’aprovació d’aquesta normativa –una col·lecció de 900 pàgines d’exempcions fiscals, retallades de despeses i altres prioritats trumpistes– és, sens dubte, una gran victòria política
de Trump. El president ha aconseguit que els republicans es
dobleguin a la seva voluntat, si bé l’ala moderada dels conservadors a la Cambra Baixa va posar en risc el paquet legislatiu. Per això, per convèncer els més díscols, Trump va haver d’utilitzar, segons els casos, concessions, pressions o amenaces.
Ara, el president té les mans lliures per posar en marxa la que serà la mesura estrella del seu mandat i que haurà de donar compliment a moltes de les seves promeses electorals. És una gran reforma fiscal, una llei pressupostària, que s’espera que sigui la gasolina de les polítiques del republicà. La llei retalla impostos als rics i subsidis a les rendes baixes, permetrà a l’ Administració republicana augmentar la despesa en defensa i en polítiques contra la immigració, mentre aplica importants retallades en programes i despeses socials que incidiran en els més pobres. Uns dotze milions de persones es veuran afectades –una previsió que la Casa Blanca qüestiona– per les rebaixes de l’assegurança mèdica a famílies amb ingressos baixos, així com dels cupons per a aliments. La llei també redueix les exempcions fiscals per a projectes d’energia neta.
Gran victòria del president, que ha aconseguit que el Congrés aprovi la seva megareforma fiscal
Són, entre molts d’altres, les retallades que preveu la nova llei per poder pagar els 350.000 milions de dòlars per a defensa i la implementació de les mesures de Trump contra la immigració. Es destinaran 150.000 milions a seguretat fronterera, centres de detenció i agents d’immigració. Trump podrà finalment construir el seu mur fronterer. I 150.000 milions més aniran a despesa militar, incloent-hi el programa de defensa antimíssils
Cúpula Dauradapromocionat pelpresident, d’entrada, amb 25.000 milions.
Segons l’Oficina Pressupostària del Congrés, la nova legislació afegirà uns 3,3 bilions de dòlars durant la pròxima dècada a un deute federal que ja s’eleva a uns 37 bilions de dòlars. L’impacte econòmic preocupa els analistes per l’increment del dèficit a llarg termini. La Casa Blanca argumenta, en canvi, que l’impuls de l’economia reduirà el dèficit i el pes del deute. Segons el Govern federal, “el dèficit total comptat el 2024 baixarà a la meitat (3,2%) davant el 6,2% que hi ha amb la norma actual”.
Amb el nou paquet fiscal, prop del 60% dels beneficis aniran als qui guanyen 217.000 dòlars o més a l’any (el 20% més ric), que rebran una reducció mitjana d’impostos de 12.500 dòlars. Però les llars amb menys ingressos, que guanyen al voltant de 35.000 dòlars o menys, rebrien una reducció mitjana de només 150 dòlars, menys de l’1% del seu ingrés després d’impostos. És a dir, en general, els rics seran més rics.
La norma beneficia els més rics, retalla despeses socials i subsidis i dispararà el dèficit federal
Entre les noves retallades d’impostos destaquen des de l’augment del límit per a la deducció a les taxes estatals per als contribuents fins a una rebaixa dels impostos per propines i el pagament d’hores extra, passant per reduccions en els tributs per comprar automòbils i els de les persones grans. Els demòcrates han denunciat la llei, perquè entenen que priva milions de nord-americans de l’atenció mèdica i dels subsidis alimentaris, alhora que inclou retallades impositives per als rics. La nova legislació també l’ha criticada durament Elon Musk, ara enemic declarat de Trump, que ja la va qualificar d’“abominació repugnant” i va anunciar que crearia un nou partit polític si el projecte veia la llum.
La llei tindrà també una incidència important en els estats. Els legisladors estatals hauran de prendre decisions difícils davant les reduccions en el suport federal per a Medicaid i els cupons per a aliments. Molts estats es veuran obligats a pagar ells part d’aquests cupons, i a assumir més costos administratius. Per afrontar aquesta nova despesa, la solució podria passar per retallar el cost dels programes o estalviar diners en altres àrees, com ara en educació o infraestructures. Tot això pot tenir una clara incidència política en les eleccions de mid term de l’any vinent, en especial als estats amb un govern republicà.