Nico Williams planta el Barça

Final del culebrot de l’estiu. I amb el mateix desenllaç que l’any passat: Nico Williams no fitxarà tampoc aquesta vegada pel Barcelona. Després d’una negociació que va sorprendre el Barça per la predisposició, la voluntat i, sobretot, la iniciativa que va mostrar el petit dels Williams per anar al club blaugrana, el germà d’ Iñaki no només ha tancat la porta a ser blaugrana, sinó que ha firmat la seva renovació amb el club basc fins al 2035. Deu anys més.

A més, ha blindat la seva permanència duplicant gairebé l’anterior clàusula de rescissió, que era de 58 milions d’euros. Ara són 90 milions. I amb això, el Barcelona arxiva la carpeta de Nico Williams. No hi haurà un tercer tren per a l’extrem.

Sobretot perquè, segons recorden fonts del club català, fa tres setmanes va ser el representant del futbolista, Félix Tainta, el que va demanar reunir-se amb Deco, director esportiu, a Barcelona, per comunicar-li que Williams estava disposat a fitxar pel club.

El Barça va recuperar la carpeta de l’estiu passat, es va acordar un contracte per sis anys amb un sou d’entre 6 i 8 milions d’euros i, després de conversar Deco amb Hansi Flick en un viatge llampec a Eivissa per analitzar l’ encaix de Nico en el seu esquema, el club es va disposar a afrontar la clàusula del jugador, que pujava 58 milions més l’IPC. Un total de 62 milions.

La idea era abonar-la entre divendres i dilluns per evitar que Nico hagués de començar la pretemporada amb el conjunt blanc-i-vermell, que comença amb les proves mèdiques el dimecres 9 de juliol a Lezama.

Nico disposava d’uns dies addicionals de descans i s’hi havia d’incorporar el dia 16, però ningú no volia arribar a aquesta data límit. “Tant Nico com altres jugadors, avui dia, demostren ganes de venir”, reconeixia Deco públicament en una entrevista amb aquest diari.

“Podem afrontar la clàusula d’un fitxatge il·lusionant”, afegia el president Joan Laporta. Però el relat barcelonista va començar a canviar a començaments d’aquesta setmana, quan assenyalava que Tainta exigia al Barcelona unes garanties d’inscripció en LaLiga, semblants a les que es van aplicar al seu dia amb els contractes d’ Olmo i Koundé. És a dir, que Nico pogués marxar lliure a partir del 20 d’agost si no aconseguien inscriure’l, de manera que el Barça perdria a inversió.

Deco no estava disposat a firmar aquesta clàusula, perquè considerava que aquest curs el club ho tindrà més senzill per assolir la norma 1-1, que li permet inscriure jugadors amb normalitat. Als despatxos tenien clar que havien de poder recuperar la inversió si no podien inscriure el futbolista.

I transmetien confiança en el fet que sí que es podria aconseguir perquè hi havia un pla per executar en què els 475 seients VIP del Camp Nou i els 100 milions que ingressaran guanyen rellevància.

“Amb aquests 100 milions, i alguna venda més o una adequació salarial en la renovació de De Jong, podrem inscriure Joan Garcia i Nico Williams”, insistien des del club. I així ho va fer saber Deco al representant.

Dijous a la tarda hi va haver una trucada entre Deco i Tainta, en què l’agent de Williams va apuntar que estaven meditant la decisió amb la seva família i amb l’entorn del futbolista. L’endemà, ahir al matí, el mateix Tainta va tornar a trucar da Deco per anunciar-li que renovaven fins al 2035 amb l’Athletic.

Han pesat els dubtes que genera el fair play blaugrana, el poder disputar la Champions amb l’Athletic i l’opinió del seu germà, Iñaki Williams, que va celebrar la decisió amb un “es queda” a les seves xarxes.

Queden lluny les enrabiades de l’Athletic que, amb el seu president Jon Uriarte al capdavant, van anar fins i tot a Madrid per reunir-se amb Javier Tebas.

L’objectiu no era cap altre que conèixer i fiscalitzar l’economia barcelonista per evitar que la seva jove estrella marxés.

Per al Barcelona, que insisteix a dir que Nico va comunicar al club basc la seva voluntat de fitxar pel Barça, aquestes mesures de pressió han estat asfixiants. També hi ha pesat l’oferta econòmica de l’Athletic que s’acosta als 10 milions d’euros. Més que els 6 del Barça. I a Barakaldo, davant el mural dels germans Williams –vandalitzat dos cops aquest estiu després dels rumors que situaven Nico a Barcelona–, es va escenificar la decisió de l’extrem en un vídeo gravat dijous a la nit. “Quan cal prendre decisions, per mi el que pesa més és el cor”, va assegurar el futbolista en un vídeo que té com a lema Athletic Wins 2035, en referència a la seva renovació.

I ara què?

El Barcelona ha tret les seves altres dues carpetes de l’armari. La del jugador colombià Luis Díaz, favorit de Deco, es veu complicada: pels 80 milions d’euros que demana el Liverpool i, sobretot, per la tràgica mort de Diogo Jota, un dels seus davanters estrella.

La més factible és la incorporació de Marcus Rashford, del Manchester United, amb una clàusula de 40 milions d’euros. En aquest cas, el Barça prefereix una cessió amb opció de compra. I Nico trepitjarà Barcelona el pròxim 23 de novembre amb l’Athletic. La rebuda promet ser moguda, però aixó ja serà una altra història.