El juliol del 2013, Espanya tornava a una Eurocopa femenina després de molts anys. A la segona part de l’estrena contra Anglaterra, va debutar en un gran torneig Alexia Putellas, que va marcar en la seva primera aparició a l’escenari internacional (2-3). Tenia 19 anys. La història es va repetir dijous a Berna amb Vicky López, que admira la de Mollet. Posada de llarg i diana. Però amb unes quantes diferències. López va ser titular contra Portugal (jugant amb Alexia) i només té 18 anys. Res d’això no va afectar la jove perla del Barcelona, que va aprofitar al màxim l’esquerda que li va brindar el descans que ha necessitat Aitana després de la meningitis per colar-se i lluir-se a l’Euro. En cada dificultat, hi ha una oportunitat. I López en va sortir airosa. “Aquí no hi ha titulars ni suplents. La Vicky és la Vicky i no supleix ningú ni quan juga per dins ni quan juga per fora. És una de les 23. Ha posat les virtuts al servei de l’equip”, la va elogiar Alexia, que sempre ha estat el seu referent.
Com ja va passar a l’amistós contra el Japó, titularitat i gol
jugant d’interior per la dreta. Montse Tomé va voler donar continuïtat al que va funcionar al matx de preparació a Butarque i López no va defraudar. “Ha estat molt especial perquè, quan em van dir que seria titular a la meva primera Euro, vaig
estar molt contenta per dins. És molt emocionant i sempre
recordaré aquest dia”, confessava encara sense passar per la dutxa, amb un peto, a l’estadi Wankdorf. “Miro d’aprofitar
cada minut que em donen, de ser jo de mica en mica i estic contenta per la confiança de la Montse i els minuts que em dona”, agraeix l’aposta per ella a la seleccionadora.
Era només el seu onzè matx com a internacional i el seu quart gol. Després d’una passada de Mariona, es va llançar a terra per rematar la pilota i fer el 2-0. “Per mi és un golàs. Ella em deia que no ho és tant, però ja m’agradaria marcar-ne un així, tirant-me a terra. No sé si ho he fet mai”, deia Esther González, que de marcar, en sap bastant. Vicky López, que va estar com a reserva als Jocs de París però no va jugar, és la més precoç a marcar amb la selecció en un torneig continental. Un gol que, com sempre, té una dedicatòria especial: la seva mare, morta el 2018. “El primer, donar gràcies a Déu per haver-me portat fins aquí amb només 18 anys. La mare, que és al cel, em cuida, i també la meva família, que ha estat el pilar de la meva vida”, explicava.
“És com si fes deu anys que és aquí”, diu Alexia Putellas de la migcampista en to d’elogi
L’aplom i la seguretat amb què va jugar són impropis de la seva edat. Va intervenir 71 vegades, a l’altura d’ Alexia i Mariona, i amb prou feines va fallar 6 de les 52 passades que va intentar. “Ha fet un partit supercomplet, molt madura i triant bé i a cada acció el que tocava. Això al final és el més difícil quan no tens tanta experiència, però ha jugat com si fes deu anys que és aquí”, la va elogiar Putellas. Paraula de doble Pilota d’ Or. Però de fet, a més de tenir joc entre línies, ritme de pilota i visió, López és també una gran regatejadora. Contra Portugal li van sortir els cinc que va intentar, i va fer un parell de jugades a l’àrea en què va desarborar la defensa lusitana. “A mi m’agrada molt regatejar, em surten aquestes coses i estic molt contenta”, diu una mica desconcertada.
Però si algú sap de què és capaç la jove són les seves companyes. Per això la van cuidar als moments previs al partit. A Salma Paralluelo, la considera la seva germana gran. I Patri Guijarro li va posar alguna cançó al vestidor de les que sap que li agraden a la seva companya del Barcelona per motivar-la i fer-la sentir còmoda. També l’aconsellen. “Que estigui tranquil·la, que sigui jo, que m’associï i que gaudeixi al camp”, revela la benjamina.
Potser a d’altres els espantaria el repte. Ella està radiant i il·lusionada. “A la concentració la veig molt bé, gaudint”, afegeix Alexia, que assegura que el talent va davant del DNI i l’edat. “Ha necessitat temps per assentar-se a l’elit i és normal, perquè amb 17 anys ja estava competint amb i contra les millors. Tothom necessita aquesta adaptació i ella ja està més que adaptada”, afirma. Si el present és bo, encara té molta carrera.
“Quan em van dir que seria titular vaig estar molt contenta”, resumeix López
Vicky López se sap la lliçó i prefereix mirar cap a l’equip abans que cap a si mateixa. “Estem fines de cara a porta. De cara a gol hem estat unes bèsties”, va resumir el 5-0, abans d’augurar que Espanya farà “una Eurocopa molt gran”. Però no tot poden ser elogis. I com passa moltes vegades, la família és més exigent que no pas la premsa o les col·legues. I una trucada de telèfon li va posar els peus a terra. “El pare m’ha dit que he jugat molt bé i també m’ha fotut canya per algun rebuig que s’ha quedat a la vora de l’àrea i no he engaltat”, va descobrir López. Contra Bèlgica potser Aitana torna a l’onze, però Espanya ja sap que el rellotge de Vicky funciona amb precisió suïssa. El futur ja és aquí. La història l’avala.
