En la visita de l’equip de comissaris a la ciutat danesa d’ Aarhus per a la posada de llarg del semestre de Dinamarca en la presidència rotatòria del Consell de la UE hi havia una baixa notable. Era la de Maros Sefcovic, el comissari de Comerç. La seva absència estava molt justificada: era a Washington per reunir-se amb les autoritats dels Estats Units i provar de tornar amb una base per a un acord comercial a pocs dies del 9 de juliol, la data límit per evitar la pujada aranzelària amenaçada pels EUA.
De moment, les reunions de Sefcovic amb el secretari dels Estats Units del Tresor, Scott Bessent; el secretari de Comerç, Howard Lutnick, i amb el representant comercial Jamieson Greer no han donat lloc a la fumata blanca. Les informacions oficials, segons el portaveu de Comerç de la Comissió, Olof Gill, és que en aquest últim viatge hi ha hagut “progrés per a un acord de principis” de cara a dimecres –que es detallaria més endavant–, de què la Comissió va informar durant aproximadament una hora als ambaixadors dels Vint-i-set ahir a la tarda. Després de les consultes necessàries, “la Comissió ara tornarà a contactar amb els Estats Units sobre la substància al llarg del cap de setmana”. “Alhora, ens preparem per a la possibilitat que no s’arribi a un acord satisfactori”, va apuntar Gill. Els ambaixadors es podrien tornar a reunir dilluns si hi ha avenços el cap de setmana.
Altres fonts diplomàtiques assenyalen que la situació és complicada, malgrat que hi ha voluntat per totes dues parts de continuar, perquè els EUA encara intenten que hi hagi aranzels substancials en un important nombre d’indústries com ara l’automoció europea –Trump està obsessionat amb els cotxes alemanys–, mentre que es mostra obert a retirar-los a d’altres.
Europa parteix de la base que haurà d’assumir un 10% d’aranzels “recíprocs” com el Regne Unit
Tot mentre Europa hauria d’acceptar sempre un mínim d’un 10% d’aranzels “recíprocs”, com el Regne Unit. El Financial Times també va apuntar que els EUA amenacen amb un 17% d’aranzels sobre els productes agrícoles.
Alhora, a l’altra banda de l’ Atlàntic, el president dels Estats Units, Donald Trump, va advertir que el seu Govern començaria a enviar cartes als països amb qui no ha arribat a un acord comercial per notificar-los sobre els aranzels que els vol imposar. Segons va indicar, serien una desena de cartes cada dia i el valor de les noves tarifes “variarà entre, potser, uns aranzels del 60% o 70% a uns aranzels del 10% al 20%” i en alguns casos seran més altes que les que es va anunciar l’anomenat “dia de l’alliberament” a l’abril.
A Brussel·les són conscients que qualsevol pacte comercial amb els Estats Units donarà com a resultat una situació pitjor per a Europa que la que hi havia abans que Trump tornés a la Casa Blanca i és una cosa que ja es paeix. Per començar, perquè les quantitats que els EUA recapten amb els aranzels que continuen vigents durant aquesta treva –per a la UE, un 10% de “recíprocs”, un 50% per a l’acer i l’alumini i un 25% per als cotxes– són cada vegada més alts i l’ Administració Trump no vol renunciar a aquests ingressos.
El ‘Financial Times’ apunta que Trump amenaça amb un 17% de tarifes sobre productes agrícoles
La pregunta, però, és fins a quin punt serà pitjor. Són diversos els països que prefereixen la guerra aranzelària a un mal pacte en què la UE surti perdent massa. D’altres, sobretot Alemanya, pressionen per un acord ràpid encara que sigui dolent perquè les seves indústries es veuen molt afectades pels gravàmens actuals. En qualsevol cas, aquí tothom és conscient que a
Washington res no és ferm fins que Trump estampa la firma,
i ni tan sols llavors. A més, la imprevisibilitat del president és un dels ingredients que fan pensar alguns països que firmar qualsevol cosa no garanteix cap tranquil·litat.
Si tot acaba bé, es comença a parlar d’un viatge llampec de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per escenificar el possible acord amb Trump en algun moment. Encara no hi ha preparacions i l’agenda de la presidenta és estreta, però és natural pensar que l’acord aranzelari tindria prioritat.
