El passing shot és un dels cops més bonics i difícils del tennis. En realitat, es tracta d’un cop precís i profund de contraatac, per defensar-se davant la pujada a la xarxa del rival. Rafa Nadal és considerat el rei del passing shot i qui el va ajudar a polir-lo va ser el seu oncle i entrenador al llarg de vint-i-cinc anys, Toni Nadal.
Aquest cap de setmana, en el congrés del PP, on l’eufòria davant l’ albirament del poder va fer que els atacs al Govern espanyol superessin molt les propostes per governar, va destacar un convidat, Toni Nadal. Ell es va incorporar fa dos anys a la Fundació d’ Estudis d’Economia Aplicada de la mà d’Alberto Núñez Feijóo i en la trobada va tirar passing shots ajustats a l’audiència.
Divendres, el to aspre i el missatge apocalíptic de José María Aznar, sens dubte l’estrella de la cimera popular, va contrastar amb l’esperit tranquil i reflexiu de l’entrenador de Manacor. Nadal va ser entrevistat davant els congressistes com a il·lustre convidat per la vicesecretària Noelia Núñez i va dir coses que segurament no van agradar a tothom, però que li fan més bé al PP que les bastonades d’Aznar.
Toni Nadal no es mossega la llengua per criticar els excessos de la política en el congrés del PP
Què va declarar Nadal? Doncs que “a Mallorca parlem català i no mallorquí, i si hi ha un filòleg que ho afirma, un polític no ha d’intervenir-hi”, que “els polítics s’immisceixen més del compte (en la vida de la gent) i acaben per polititzar-ho tot”, que “el principal a combatre no és la corrupció econòmica, sinó la corrupció ideològica” o que “si els assistents al congrés no actuen correctament en política, el PP no serà el millor partit per a res”.
Lee tambiénEnyorança de la civilització
Com a coach , Toni Nadal és un deu, perquè també ho és com a persona. I encara juraria que es va deixar coses al tinter, com que la política no pot ser tan mal educada, però hauria estat excessiu el primer dia de Miquel Tellado com a secretari general, que no és precisament la icona de l’elegància verbal. De tota manera, ho va escriure abans a El País, en l’article“La mala educació, lamentablement, ha arribat al tennis”. Hi deia que, cada vegada més, a les pistes del que es tracta és de vociferar, d’increpar i de cridar l’atenció. La grolleria està guanyant la batalla a l’esport. Igual que li ha torçat el braç a la política. Segur que Nadal ho va pensar però no va voler amargar la festa.