Com mantenir l’interès dels lectors quan els rècords de temperatures (locals i globals) s’encadenen invariablement cada mes, un any rere l’altre? Què dir-los sobre l’onada de calor quan només han de sortir al carrer per rostir-se? I com aconseguim que no desconnectin davant l’enèsim estudi que reafirma la catàstrofe climàtica cap a la qual ens dirigim si les enquestes revelen que cada vegada són més els qui eviten les notícies per l’efecte negatiu que generen en el seu estat d’ànim?
Antonio Cerrillo, redactor de La Vanguardia i referent amb dècades d’experiència en la cobertura del medi ambient, admet que existeix el risc que “la reiteració acabi esgotant els lectors”, però insisteix que el crit d’alerta sobre la crisi climàtica no “el fem els periodistes, el fan els científics”. El nostre deure, assenyala, és “donar la veu a la ciència, als meteoròlegs i als climatòlegs” davant la “cascada de dades” que confirmen l’acceleració i l’agreujament de l’escalfament global. Cerrillo constata, tot i això, que l’emergència climàtica “avança a una velocitat més alta que la nostra d’adaptar-nos i de sensibilitzar-nos”.
El desafiament d’informar de l’alerta científica sobre l’escalfament global i l’allau de rècords sense saturar els lectors
La sensibilització és fonamental i els mitjans tenim un paper clau en diversos fronts: la informació meteorològica (vital en situacions extremes com la dana de València o les onades de calor, cada vegada més intenses ); els estudis científics que constaten els efectes del canvi climàtic, i també, cada vegada més, com hem d’adaptar les nostres vides al nou clima, que obliga a replantejar-se l’urbanisme, la mobilitat, les activitats laborals o el lleure (tal com recull la secció de Societat des d’aquest dissabte i els propers dies ).
Per evitar la saturació o la insensibilització dels lectors, explica Cerrillo, cal pensar bé els enfocaments informatius i no deixar-nos arrossegar. En aquest sentit, assenyala que el preocupa el “ sensacionalisme” d’alguns serveis meteorològics privats, que busquen captar l’atenció amb neologismes d’impacte per a fenòmens ja coneguts, davant el rigor de serveis públics com l’ Aemet o el Servei Meteorològic de Catalunya.
En el costat positiu de la balança, Cerrillo destaca que, malgrat que el fenomen de les falòrnies i la desinformació també assetja la veritat científica sobre el canvi climàtic, el 90% dels espanyols tenen clar que sí que existeix.
