Ja s’ha acabat el campionat de longboard – planxa llarga– de l’ Associació Internacional de Surf ( ISA) a la platja El Sunzal, a 39 quilòmetres de San Salvador per una nova carretera il·luminada amb centenars de fanals color blanc-i-blau de la bandera salvadorenca. Aquí hi ha les millors ones de la franja de la costa que ara es diu Surf City, després d’una reconstrucció de marca típica del president del país, Nayib Bukele.
Els francesos Rachael Tilly i Edouard Delpero, amb recorreguts surfejats de fins a 300 metres, han aconseguit les dues medalles d’or i premis de fins a 15.000 dòlars. Tilly va celebrar la victòria elogiant l’aigua càlida d’ El Sunzal en contrast amb les gèlides ones de Malibu o altres meques del surf internacional.
Per cada dia treballat resten dos dies a la condemna i els permet sortir de les saturades presons d’El Salvador
Quan Brian Wilson, dels Beach Boys, va fantasiejar sobre la platja de somni californiana –“amb dues noies per cada paio”– a la cançó Surf City (1963), la lletra deia: “Em lligaré la planxa a l’esquena i faré autoestop amb el vestit de neoprè”. Tot i això, a la Surf City de Bukele hi sobra el vestit i el surfista pot lluir tot el cos, en molts casos adornat amb elaborats tatuatges.
Això no deixa de ser irònic, perquè un dels motius pels quals els surfistes internacionals ja comencen a arribar en massa a El Sunzal i a les altres platges de Surf City és que els anomenats “tatuats” –membres de banda pertanyents a la Mara Salvatrucha (MS13) i Barrio 18– ja no hi són. “Això ha canviat molt i ja no hi ha bandes darrere de la platja”, diu Henry Salinas, el millor surfista salvadorenc, que va protagonitzar un vídeo governamental per promocionar l’esdeveniment de l’ ISA a Surf City.
Al voltant de 80.000 joves han estat empresonats des de les primeres batudes autoritzades sota l’estat d’excepció decretat per Bukele i en molts casos la prova de presumpta culpabilitat és el tatuatge d’un lleó, una àguila o una llàgrima identificat amb el MS13.
Per al lliurament de medalles a Surf City es va construir un amfiteatre per a dues mil persones al costat de la platja. Ara el desmantellen unes quadrilles de treballadors de pell morena que suen sota un sol de justícia tropical. Tots porten samarretes color groc en què es llegeix: “Direcció General de Centres Penals”. “Jo ja vaig cap als 11 anys! Em falta poc”, diu un d’ells picant la terra rocosa a la vora del recinte a cops d’aixadella. “Jo, cinc!”, replica un altre. No estan encadenats, però, més que el Surf City de Brian Wilson, la cançó de referència aquí és Working on the chain gang de Sam Cooke.
Són presos de la presó de La Esperanza als afores de San Salvador, participants en el programa governamental Oci Zero, en què 20.000 presidiaris –segons les xifres qüestionades del Govern– duen a terme treballs diversos, des de neteja de platges fins a reparacions d’edificis públics.
Els presos a Surf City –contractats per l’empresa privada salvadorenca Gespro, que va firmar un conveni amb el Ministeri de Turisme per construir les instal·lacions per al campionat de surf– treballen vuit hores al dia i no cobren res. Tot i això, hi ha incentius per incorporar-se al programa. “Quan un surt, el sistema de vegades el contracta”, diu el pres més jove. Per cada dia treballat poden restar dos dies a les penes carceràries.
Encara més, tal com són les condicions a La Esperanza, amb tres vegades més presos que la capacitat de la presó, sortir al carrer a treballar, encara que sigui d’esclau, és “un privilegi per ells”, explica un policia que vigila la zona.
Des de l’empresonament massiu dels bergants, el sistema penitenciari salvadorenc està col·lapsat: “Hi ha 200 persones en una cel·la amb capacitat per a 50”, afegeix el policia. “Tenen matalassos, però fan torns per dormir: dormen 50 una hora; després 50 més”.
De moment, els treballadors del programa Oci Zero no inclouen els “tatuats” d’MS13 i Barrio 18. “Són reus comuns: homicides, lladres, violadors..., però no hi ha membres de banda”, diu el policia.
Això pot tenir una explicació. Els presos acusats de ser membres de les bandes criminals difícilment poden fer treballs físics perquè “només mengen arròs i truites de farina, sense proteïnes”, revela el policia. Els participants en l’Oci Zero mengen pollastre i carn.
Al pròxim projecte d’Oci Zero “els presos arreglaran totes les escoles a escala nacional en un programa de centres penals en col·laboració directa amb el Ministeri d’Educació, per ordre del president”, diu el policia. Ja està en marxa: “Canvien els sostres d’un munt d’escoles”, corrobora un pare de família de San Salvador que recorre la ciutat com a conductor d’ Uber. “N’he vist al voltant de deu i en totes hi ha uns 50 presos treballant”. Es calcula que l’ús de mà d’obra carcerària ha estalviat 56 milions de dòlars a l’ Estat salvadorenc.
De tornada a Surf City, el lloc es prepara per acollir els Jocs Mundials del Surf de l’ ISA, al setembre, i caldran més quadrilles de presos. Henry Salinas lleva importància a la qüestió. “Són presos, efectivament”, diu. “Tot ha anat molt bé”, afegeix abans de pujar la platja amb la planxa llarga col·locada sota d’un braç tatuat des de l’espatlla fins al canell.